"El alpinista es aquél que conduce su cuerpo allá con lo que un día sus ojos soñaron." Gaston Rébuffat
Tota la setmana que portem mirant la meteo, aquí, allà, hem variat d´objectiu tres, quatre, prou !!!...... al final ens hem de guiar per allò que ens mou, la passió i allò que un dia ens va captivar, allò que els nostres ulls van veure i que roman a dins del nostre cervell i torna, i torna, periodicament quan menys t´ho esperes, i vet aquí la solució: l´Olla de Núria.
Que la meteo no es molt bona, que no és l´estiu, que portem molt pes, que ....... I QUÉ, aquest any més que d´altres toca patir fred, i carregar pes, i riure i ser optimistes !!!!
Doncs som-hi, peus al camí !!! La "nostra" Olla comença a Fontalba, per començar pel cim més alt de la mateixa, el Puigmal. El dia és una mica ensopit, i a més a més observem que aquella catifa blanca que ja hauria de cobrir totes les nostres muntanyes ha estat "arrencada" literalment per les ventades que ha fet, ja que en trobem per aquí i per allà de forma discontinua.
Tot i això, el dia ens monstra darrera nostra un mar de núvols que deixa aparèixer a la llunyania el Montseny, St. Llorenç del Munt i Serra de l´Obac, "Ca la Montse" .... bé, llocs on la nostra vista hi diposita nous somnis per dies futurs
Deixem el somnis per un altre moment i estiguem per la feina...com sempre diu el Manel !!!
Arribem al Puigmal, el cim de més alçada que els nostres peus xafaran aquests dies. Al cim però i des del cel, ens vigila el Trencalós...potser en te gana??? Nosaltres també!!!!!!!!!!
Com si de "Algo pasa con Mary" es tractés, podem veure com el gel adopta formes sorprenents, vet aquí el que s'aconsegueix amb baixes temperatures i el vent...Com ho aconseguia la Cameron Diaz a la peli ???
I ja amb la panxa plena, i amb més forces que abans, comencem la baixada, per cert, força glaçada. On són els grampons??? A la motxilla!!! No podien estar sinó en un altre lloc. Mira, que hi ha uns quants nois del grup que són tossuts i insisteixen en que es baixa molt bé!!!
I vinga, comença la ronda de petons i abraçades per celebrar un seguit de cims ( eh! que corri l'aire !!!).
Durant tots aquests dies, més que cansats per la motxilla o pel desnivell acumulat, ho estarem per la quantita d´abraçades, petons, valls, que haurem de celebrar cada cop que trepitjem un nou cim, i com que en queden pocs !!!!! En definitiva, que semblem els "teletubies" tanta
abraçada.
El dia però arriba a la seva fi, algú entre la foscor va recordant que hem d´arribar a la barraca de noufonts, però el grup en silenci ho sap..., haurem d´acampar abans d´arribar al Finestrelles, ja que la Tª baixa rapidament, i encara que portem frontal ( element bàsic a qualsevol motxilla dels membres de l´EGAN, no sé xq serà ?) la progressió es fa feixiga i lenta.
Doncs com si de cargols es tractès, amb la casa al damunt, trobem un racó on poder establir el nostre campament catalanoaragonès, en parella de dos ( clar en parella de 3 no podría ser, veritat?) i apa, "cada obeja con su ... pastor",el ramat es recull en més ràpidament. Els cuiners es posen mà als fogons i a preparar el sopar del dia, que ja toca endur-se quelcom calent al cos ( no Ivàn, no pienses en lo de siempre !!!).
El dia va marxar a dormir entre núvols, i entre núvols i vent s´aixeca en el nou dia, però no tenim altre feina que anar trepitjant els cims que ens queden per devant, i vinga a fer fotos ( 700 en total !!!! al llarg de tota la volta) i vinga abraçades i petons ( tenim els llavis tallats i els braços malmessos de tant d´esforç !!!)
Avui el vent bufa de valent, i en els cims és no més es nota, en el de´Eina ens mou com si fossim titelles, o robocops a punt de tenir una parada de la CPU, sort que els pals ens estabilitzen, xq la imatge des de fora es força graciosa, chiquito, chiquito, no puedorrr, no puedorrr !!!
I finalment arrivem a la Caban de Noufonts, que bé que podrem menjar a dins !!!!!!! ..... sí, sí, això és el que esperàvem però....... qui s´ha deixat la porta oberta ??, doncs efectivamet, tenim tota la cabana plena de neu, per tant a seguir passant fred a fora i a menjar amb les manoples !!!!
Però l´horari que portem, i el dia que tenim, segurament l´objectiu d´avui sigui anar a la barraca de tirapits, fent els cims que tenim fins aleshores.
Així trepitjem el noucreus i la fossa del Gegant, pics ja coneguts per altres aventures anteriors ( quins grans records quan encara hi havia neu al pirineu !!!!!) i els cims de la Vaca i el puig de Tirapits seràn els últims del dia.
El dia ha estat llarg i la llum marxa horitzó enllà, una ullada enrrera, fa que ens adonem que ens havíem passat el camí d´accès a la barraca, i serà en aquest tram de descens que ens haurem de calçar els grampons, xq per això els portem veritat ? o nomès es per entrenar amb pes ? .... Dons no es parli més, grampons als peus !!!!
Un cop a la barraca tenim feina llarga, sembla ser que en aquest barri és normal deixar la porta oberta, i igual que en el cas anterior, en aquesta barraca també hi trobem neu a "cabassos". Ens toca doncs "paellejar" la neu ( utilitzo aquest mot ja que sort que hi havia una paella de grans dimensions que va permetre una bona dinàmica "llevaneus" del grup, eh noies ???)
Al final tenim convidats d´ultima hora, un parell de nois que voltaven per la zona, per tant 8 eran 8 a dormir a la barraca, més calents estarem.
Ens aixequem, esmorzem i recollim, l´objectiu és finalitzar l´olla, per tant hem de fer camí enrrera, ja que hem de tornar a la Fossa del Gegant per anar a buscar la Carena que passa pel Cim de les Arques, Rocs Blancs, Fontnegra, Coma del Clot i Torreneules, l´ultim cim de la nostra Olla.
Quina sort tenim !!!! el dia és igual de bó que l´anterior ..... és a dir vent, boira i núvols, je, je com es nota que estem entrenant, segur que l´ultim dia sortirà un sol que farà petar les pedres !!!!
Per variar una mica les celebracions "cimeres" algú ha decidit que podriem realitzar una de "bailes regionales" i així que a la Fossa encetem aquesta nova especialitat , amb una sardana que les femines acullen amb escepticisme
Carena enllà, encarem tenim feina, fins a 5 cims ens esperen, gràcies que amb el mapa "turístic" del Manel tenim molt clar on queda cadascún d´ells.
Desprpès de trepitjar "3" vegades el Fontnegra, Manel ho tenim clar això, doncs arrivarem a la Collada de Torreneules, entre nevades, i ventades per tant la finalització del nostre objectiu queda ja molt aprop.
A la Collada, hi ha una "estampida" i tots amunt a buscar la "gloria", ja que interioment sabem que ni avui ni demà trepitjarem cap cim més ( desprès de 18 cims en aquests dies, trobo que és suficient), aquí doncs finalitzarà la nostra Olla. Però encara queda un tema pendent, que fem anem al Refugi de Coma de Vaca o tornem a Fontalba ? el dubte es planteja ja que la Salvi ha de treballar a l´endemà, de nit a més a més, per tant per votació decidim baixar a Núria i d´aquí dirigir-nos a Fontalba.
Encara no hem dinat, i aprofitarem a l´Alberg de Núria per fer un mos, la rebuda no pot ser més bona, ja que ens reben amb la bandera en el punt alt del màstil, ja sabien que veniem doncs !!!!!!
Es tard, es fa fosc i a Núria ens farem la última de les fotos de la sortida d´aquests dies, encara ens queda un tros fins a Fontalba, 1:15 diuen els cartells, un xic més diu el nostre pensament.
Avui hem fet realitat un d´aquests somnis, i els somnis tenen la gran virtud que un cop realitzats es transformen en records, records que per sempre més quedaran amb nosaltres i que seràn font d´inspiració per a altres somnis, que de ben segur en tindrem, .......veritat Cotiella ?
Avui el dia promet emocions fortes, ja que les pistes tindràn fang, i com que volem estar a casa "d´una peça", farem un ruta curta, però exigent. Primer anirem direcció al Turó de la Gronya - Puig Ventòs, tot passant per les Ribes Blaves i el Coll d´Oriol, on disfrutarem d´una panoràmica de Montserrat magnífica.
Però com diu la primera llei de la btt: No importa la direcció que agafi, sempre serà pujada i amb el vent en contra. Doncs efectivament, tot seguit agafem cap al pla del Fideuer, que es en "franca" pujada !!!!
En aquest punt, jo encara completaria més la primer llei : i si plou el primer que es mullarà serà el cul i l´esquena !!! Efectivament, comença a ploure minsament, i això fa que esquena i cul comencin a tenir una temperatura "agradable".
Però el millor encara ha d´arribar, com que no en teniem prou amb la pujada, amb la pluja, ... quan arriba el moment de la baixada, ens trobem amb la pista plena de fang , i algú del grup va cridant " semblo Rossi, ara sé que se sent !!!!! ( de lo creuada que porta la bici !!!!)", és a dir, "cuidadorrrrr" que me la pego !!!!!!
Avui finalitzarem la ruta a l´Ermita de St. Jaume desprès d´una pujada "juganera" que ens fa treure la llengua, però que "s´ha deixat fer".
I com qui no vol la cosa hem fet 26 km, i ara toca "rockanrolear" en l´autorentat d´Olesa, ja que les bicis semblen un record d´allò que a primera hora del matí semblaven una "màquina de rodar". I com deia aquell: la neteja de la teva bici és directament proporcional a la quantitat de fang que trobaràs al llarg del camí !!
Per baixar... per la mateixa via,muntem dos ràpels , tot i que el vent ens ho complica una mica, finalment arribem al terra, on algú comenta que ens hi hauríem de fer un parell de petons
