MUNTANYES PER A TOTS

QÜESTIÓ D'EQUIP .... QÜESTIÓ D'AMICS.....

2012-01-22T23:10:00.005+01:00

EQUIP: Grup de persones organitzat per a un objectiu determinat.

AMIC: Unit per l'amistat amb algú, que sent amistat envers algú. (Amistat : Lligam afectuós entre dues pesones nat d'una estimació i benvolença mutuals, i també afecció d'una persona envers una altra.

Doncs vet aquí que ja arriba el moment, en menys d'una setmana ens enlairem cap al Marroc, per tant aquesta setmana calia fer una sortida pràctica, i ràpida...... dormir a Llauset ( 2200 mts) amb tenda o cotxe ( divendres nit) i dissabte vallibierna amunt, vallibierna avall, 3067 mts.

Sort que vaig deixar els esquís al cotxe !!!! poca neu, poca aigua a l´estany..... però molta alegria, feiem cim sols amb vistes privilegiades de l´Aneto i companyia, qui vol més ? ..... no hi ha cap dubte l'equip està llest !!!! esperem que en la propera sortida conjunta estiguem a 4000 !!!!!

TERMO, MOTXILLA I JAQUETA

2012-01-12T22:40:00.004+01:00

Tot i que la logística de la sortida va ser una mica accidentada !! finalment el dissabte a les 10:00 del matí sortim d'Esparreguera. A Benavarri recollim al "maño" que ens falta per formar el equipo ( sí, sí, EQUIPO) amb l´objectiu d'anar a fer el Besiberri Sud o Comaloformo, segons condicions. Comencem a caminar desprès d'un bon dinar a Pont de Suert, i arribem amb la foscor al refugi bivac dels Besiberris, on hi trobem 3 persones més que tenen la mateixa idea que nosaltres.

La nit es immillorable, hem dormit bé ( matalassos i mantes no hi han en tots els refugis lliures) hi sortim abans que l'altre grup, a les 7:15 ( i això que ho volien fer al revés!!!). La falta de llum enganya a la ment, i ens hem d'inventar el flanqueig a la sortida del refugi, però encertem la bona línea. La neu és dura, perfecte perquè els nostres grampons hi mosseguin, no veiem rastres dels "perseguidors". Nosaltres a la nostra feina, a les 10:00 som al cim del Besiberri Sud 3030 mts, tot i que encara ens queda baixar, tot i que estem contents, desconfiem, les noticies dels accidents a l'Aneto ens fan ser cautelosos. Recollim al refugi el sac i els trastos de la cuina (els companys de somnis ja no hi son), avui el descens serà ràpid, fins i tot la mare natura ens facilita "l'escapada", passar per damunt d'un llac no passa cada dia, i el del Besiberri avui ens ho permet. Però no puc deixar de pensar en el termo, la jaqueta i la motxilla que portava avui l'Ivan , oi companys ???? ( però que pesao !!!!)

EL RACONET

2012-01-05T19:20:00.003+01:00

Vet aquí una vall, que en època de neus dures, d'escassetat, resulta que et regala una jornada d'esquí complert, tant per qualitat de neu, com pel paissatge, el desnivell i la companyia ......ah lo companyia, mamma mia !!!!. Llàstima que al final el vent fa la guitza i no podem arribar amb els esquís al cim ( millor, així hi hem de tornar un altre dia) PERÒ, ja que som una parella que trepitja fort ...... ho fem a peu ...... o potser volant !!!! ja que els vents en aquesta jornada són una bona "barrufa". Però com la nostra ment sempre es queda amb el bo i millor, quin descens, quina neu ..... quines firmes..... quin goig...... i és gratisssss !!!!! no hem de pagar eurus !!!!!! i això que estem a la Vall d´Aran ..... oseaaa !!! pues eso.... dentro video !!!!! per cert .... la Salana.

METEOPUPURRI

2012-01-04T23:12:00.005+01:00

A la vila del senyor, hi ha dies de tot, de sol, de pluja, de núvols, de vent, de neu ...... hi n'hi ha que ho fa tot alhora, el dia perfecte per meteoman !!!!

Avui donen una meteo "variant" ( que també és un módel de moto !!!), ja que nevarà, potser plourà, farà vent, la visibilitat.... vinga dolenta, mmmmhhhhh, que més podem posar, ah si !!! sol hi haurà clarianes, bé, UNA AMANIDA CATALANA !!!! així també encerto jo !!! ( i aixó que només tinc una pegatina de yoplait !!!)

Total, que l'estrategia es anar segurs a la muntanya ( i no és un slogan). Anirem al cim de Tuc deth Dossau, ja que hi acaba un dels remuntadors de Bàqueira, i per tant si hi ha cap problema ( de tots els que hem anomenat) hi podrem reaccionar amb "garanties".

Sortosament, passem de la nevada i "calabobos" (quién yo? no tú !!!), al sol solet vine'm a vuere, vine'm a veure...... però, hi ha quelcom que no funciona, l'esquí dret no para de saltar, sobretot en flanquejos .... m'ho miro, i....... detecto el problema, estic perdent cargols (parlo de l'esquí no de la meva pesona, però ja possats...) total que m'adono que la puntera de la meva fixació ha perdut 2 dels quatre cargols doncs cal ser "finet" ( qui pogués!!!).

Apurem i arribem a cim amb una ventada del quinze ( aquesta si que l'han encertada!!!) un vent que fa perillar el nostre cutis ...... i el remuntador !!! en tot cas, apreto com puc els cargols que em queden de la fixació, i avall, per pista..... cal ser "cuidadós", que hi farem, avui toca ser-ho.

Arribarem al cotxe esquiant, i això que no les teniem totes, per tant podem estar contents, per això i perqué arribarem d´hora a Arties, on carregarem energies mitjançant un bon "pinxo" de foie amb compota de poma, una hamburgesa de "buey de la vall", i una bona copa de vi........ que avui hem estat bons jans i hem estat "curosos"

MENUDO POLVORON !!!

2012-01-04T00:02:00.005+01:00

Perdoneu, però els comentaris els hauré de fer quan m´hagi acabat el "polvorón" ( que ara tinc la boca plena !!!)....

Taxi !!!!

SENSE FRENS CAP AL 2012 !!!

2011-12-31T14:37:00.007+01:00

A la ultima de l'any no li podem demanar kilòmetres, duresa, ritme, entreno ....... No !!! bon rotllo, alegria, divertimento ........ i UN BON ESMORZAR !!! que renoi, que és la ultima de l'any !!!

Amb aquesta filosofia doncs, quedem avui 31/12/2011 per fer unes risses, o què ???

No tenim pressa, i mentres decidim on anirem a esmorzar ( cada cop l'objectiu és més proper) anem xerrant del futur imminent, que si Pica, que si Aneto, que si Toubkal .... que si Cerví, renoi s'ens gira força feina aquest 2012, però ..... amb un pal i temps .......

Un cop arribats al santuari dels beteteros ( és a dir el bar !!!) unes costelles per aquí, un botifarra per allà, una cansalada ..... encara ens faran agafar uns quilos de més ( millor, així al 2012 només podrem fer una cosa !! aprimar-nos !!!!!!) i per fer-ho baixar, un bon suc de raïm i un cigaló, TOMA DIETA MEDITERRÀNEA ... i que lo voy a hacer si yo ......,nací en el mediterraneo ( cantava el mestre Serrat)

Desprès del "pit stop", que si anem aquí, que si anem allà, però .... ups !!! la meva màquina s´ha quedat sense fre de darrera ( això, o no és capaç de frenar el meu nou pes adquirit !!!!), per tant ... oju peligro a les baixades trialeres que no puedo de frenar.

Amb aquest missatge, evidentment el grup em recolza sobretot el Ramón, que m'ha deixat pel final un "caramelu", ja que ens ensenyarà un nou corriol, però tranquil que no té pendent i no s'ha de frenar !!!! correcte !!! si no vols arribar a Cap d´any NO CAL FRENAR !!!!, mare de deu senyor !!! pa habernos matao !!!!!

Al final però, arribem a Collbató, tots sencers, feliços per les risses, per l'esmorzar, per la companyia, per tot plegat, però sobretot perquè ens queda tot un any per davant on viurem noves experiències ja sigui a peu, escalant, en bici, en esquís o sota l'aigua, només ens ho hem de proposar .... jo hi posso les ganes ..... m'acompanyeu ?

OGRO II ( Carrer Puigmal)

2011-12-29T19:01:00.008+01:00

Encara no fa dos dies que estàvem celebrant la conquesta del meu Ogro personal a Montserrat, que ja en tinc un altre "OGRO II" al Papiol, i es que el Carrer Puigmal de la Colònia Montserrat " se las trae", que diria aquell.

Sortida matinal que ens portarà a "descobrir" nous circuits per la zona del Papiol ( que ara fa gairebé un any vàrem visitar), i de la qual recordàvem aquesta pujada, on pedra i longitud fa que sigui tota una feina "d'equilibristes" realitzar la seva ascensió, però ...... ens hi hem quedat prou a prop !!!!! A més avui per arrodonir el dia, s'ha afegit l'Ivan, així hem pogut celebrar les Festes al pessebre del Puig Madrona !!!!! Així doncs si no ens veiéssim ..... BON ANY NOU ( I MUNTANYES AFEGIRIA JO) PER A TOTHOM !!!! ......

ruta 26 km, 550 mts desnivell aprox.

CONTRADIRECCIÓ

2011-12-26T18:25:00.000+01:00

Avui es Sant Esteve, tenim un matí per fer baixar el que vàrem menjar ahir, i deixar puesto pel que hem de menjar avui ..... això de les festes és un calvari de menjars i licors !!!!! Amb la glaçada matinal que aquests dies ens caracteritza, sortim a fer una recorregut diferent ( tot i que al sortir encara no ho sabem).

Desprès d´observar que la ombra d´una 29", omple molt bé una foto ( Jordi, t´has fixat que grans són les rodes ?) i de trobar-nos a Can Roca, comentem "ma o meno", per on podem anar, així treient la gamba per la boca, ens dirigim cap a la Vinyavella. Inicialment volíem fer una pujada de les de treure "el higadillo", però queda substituit per un corriol que normalment fem de baixada i que ens farà agafar tècnica ( i mal de cor !!!!)

Arribem al Turó de Can Dolcet, que amb els seu vertex geodèsic, és el cim més alt que visitarem avui. Desprès de la suada, una mica de gaudi no ens vindrà malament, per tant, ens dirigim cap el corriol que travessa tota la serra de les Rovires, i que sempre ens ofereix bones corbes i pujades sobtades.

Al arribar al Bruc, sense saber com ens endissem al corriol que surt del Torrent de la Diablera i de l'Illa, corriol que sempre hem fet de baixada, però avui .... l'intentarem de pujada !!!! Jordi no vols dir que anem contradirecció ??? (tot i que som conscients que hi ha un tros que sense redbull (....me da alas !) no podrá ser, però intentarem pujar tot el que es pugui), al primer ressalt ja piquem amb el plat però.... el burro palante !! i encara fem un bon tros ... perdoneu però algú ho havia de dir !!!!

Un cop fet aquest corriol .... ondia quina hora és ? que avui és Sant Esteve i tenim dinar a casa !!! ( aquest any no arribo al 2012 viu !!!!) tomba cap aquí i per camí conegut cap al Serrat de les Muixerigues a la recerca del "master" corriol ( Ivan recorda fer-ho de nit !!!) , Vinyanova , Collbató, Cami veïnal, Can Roca ...... tot passa molt depressa !!!!! finalment però, estem al Castell, acomiado al Jordi ( ell dina a casa la sogre, eh ???) desprès de 30 km ...... potser sí que tinc una mica de Gana !!! Avui canalons de tots tipus !!!!!! A COMER ........bé si em deixen !!!

EL QUE EL VENT S´ENDUGUÉ

2011-12-24T17:32:00.000+01:00

Encara no havent començat la Marató d´ingesta de turrons, polvorons, marisc, sopes de galets, carns ...... i mil i una calories més, ens endinsem en la nostra particular "OPERACIÓN MALLA", per tal de ser capaços de passar les festes sense acabar plens com un bacó !!!! Així, avui toca sortida llampec ( que vol dir que avui si no arribem a casa d´hora ( sopar de noche buena !!) serem crucificats com els pitjors dels dimonis que han existit a la terra ..... (bé, una altre vegada!!!!, tampoc ens enganyem).

Per tant, Puigmal per França, ràpid, un clàssic, i a més aprofitarem les rebaixes !!!!, com som 5, anem amb la furgoneta de los "malacatones", de forma que estalviem benzina i túnel ( bé, que som més a repartir, simplement). La previsió és que

als cims farà vent ..... una mica vent.... bé

una mica bastant ...... una mica

bastant i força de vent...... no ens hi capfiquem, ja ho veurem!!!!

Abans d´arribar a Err Puigmal ja ens para un "fransua" ( sé que semblem el equipo A amb la furgo - el Xavi fa de Ma Barracus !!! - però home no som tan perillosos, oi?), on anua ? (ens pregunta), a fer esquí de travessa, contestem .... ( o a construir un artefacte monstruós amb alguna moto de neu que ens porti al capdamunt del puigmal!!!!) mmmmhhhhh........ okua, peró la estació ce tancua per VUANT ( com domino el Francès oi? igual que el vento...lin!!!). Per vent, per vent .... que nosaltres "hemos visto películas!!!!" ( pensem), així que cap amunt.

Al aparcar, veiem com a la carena venta, i entre la opció de sortir caminant o sortir per neu des de la estació ( ara tancada) decidim anar per estació ( com la resta de cotxes que hi ha pels puestos). En tot cas no venta massa al fons de vall, però segons anem pujant

la cosa s´accelera ( com els nostres cors que van a 1000 ... peraixò de sortida llampec, no us penseu). Al pic de Duraneu ( mai millor dit !!!) a 2542 mts, ja tenim més o menys clar que les opcions de fer cim se les

ha endut el vent ..... per tant farem la Tossa del Pas dels Lladres de 2663 i en tot cas ja tornarem a remuntar per acabar de fer 1000 mts. per tant, desprès de la reparació de "pneumàtics" del Xavi (tenia alguna que altre butllofa), arribem a cim i "d'una ventada" ja anem avall, i un cop al cotxe, encara amb ganes, fem una altre remuntada per acabar amb els 1000 de desnivell desitjats, per tant al final tots contents .... bé he dits tots ..... Xavi tú que en dius ? je, je quines risses a la furgo !!!!!!!

MI PRIMERA VEZ

2011-12-11T15:25:00.007+01:00

Qui no recorda la seva primera vegada ........ ep !!!! estem parlant de muntanya ( espavilats que ja us marxen els pensaments !!!!). Doncs quin millor lloc per fer una "primera vegada" que ulldeter, i com a objectiu el Gra de Fajol Gran, per la seva canal central.

El Jordi està descobrint que es pot fer a més a més de jugar a bàsquet ...... i sembla que li està agafant el "gustillo", bé potser li ha agafat del tot .... btt, escalada, muntanya, i ara toca iniciació a l'alpnisme ...... bé espero que "l'enfermetat" no sigui molt contagiosa ....... QUE AL FINAL T'ACABARÀS SEMBLANT A MI !!!! ( espero que això sigui un "piropo" !!!!!!) .... per cert, a la següent ja utilitzem corda ( que encara et mal acostumaràs)

THE OGRO'S DAY

2011-12-11T14:52:00.017+01:00

L´esser humà, per defecte sempre es proposa metes, fites, proves que ha d´assolir i superar per fer un pas mes. Ja fa un temps, tenia una d´aquestes fites, un "monstre personal" que es resistia una i altre vegada i que em deia a cau d´orella ..... "encara no estàs preparat, no ets prou bo, no ets prou fort, ......."

Aquest monstre persona tenima noms i cognoms "EL OGRO" jo el presentava als meus amics..... al coll de Guirló, una succesió de rampes amb més o menys pendents, i a més o menys erosió, que feia que suposés un repte personal, tant físic com psicològic.

Ara feia dies qeu no hi passàvem

(bé, que li girava la cara quan estava aprop), lluitar contra les pors internes es complicat !!!! però avui ....tocava, tenim noves eines, energies renovades ... i no tenim presa, si cau ..... cau, i en cas contrari, continuarà sent EL OGRO.

Doncs cap allà anem, tindrem testimoni gràfic ( les gestes importants no es repeteixen cada dia!!!!) , un, dos, tres ........ tots els companys empenyen, el teu cap només té un pensament, NO POSAR PEU A TERRA !!! i pedala, pedala, pedala, ........ no hi ha més, superat al "paparazzi" encara no està tot guanyat, la pitjor rampa sí, però cal arribar fins a Coll de Guirló, serà dur i dolorós, però bé val la pena superar un monstre !!!!!

I un cop adalt ....... ja puc descansar, estic alliberat, ho he aconseguit ...... però ...... com l'animal domesticat, sento una tristor, el monstre ha estat guanyat, efectivament, però ha plantat sempre batalla, tant temps lluitant contra ell ........ m´ha fet més fort, més tècnic, ha aconseguit que volgués superar-me més i més ..... sense dubte m'ha donat un objectiu ...... espero que els que vinguin en el futur siguin tan nobles com ho ha estat aquest OGRO, segur que en trobaré allà on vagi .......

Però sense cap tipus de dubte, quan hi passi aprop sé que els meus ulls l'aniràn a buscar, i un lleu somriure es dibuixarà a la meva cara ......de complicitat i respecte, de saber-se capaç de superar els "ogros" personals .......

1000 I UN CAMINS

2011-12-06T23:49:00.007+01:00

Avui sense voler-ho ens hem agrupat 7 membres EGAN a Vallter, uns per descobrir que és això de l´esquí de travessia, d´altres per fer snow de muntanya, i d´altres per redescobrir novament el Bastiments.

Tot i que moltes vegades sembla que tornar allà on ja s´ha estat és quelcom sense interés, tot el contrari, com més coneixes un indret més suc li treus. En aquesta ocasió doncs, realitzarem l'ascensió del Bastiments pel coll de la Geganta, ja que encara cap dels tres integrants del grup "anem a redescobrir el bastiments", he pujat per aquest itinerari.

En l'ascensió ens hem de descalçar esquis a la part alta del coll, ja que la neu dura, amb la neu ventada al damunt, fa que els nostres pells rellisquin per aquí i per allà, així doncs " a patita". Un cop adalt del coll i per la ventada que fa, decidim no perdre gens temps, així doncs ...... a pota fins el cim del bastiments. Fem mitja travessia per la cara nord ( un altre camí a descobrir pel futur !!!!) i assolim el cim de forma "efimera" ja que hi som el temps que triguem en fer la foto de grup.

Una mica protegits del vent ens posem gores, apretem botes, fixem fixacions ..... es preparem per a LA PRIME de la temporada..... i enlloc de fer-ho per la pala "clàssica", ens llencem a buscar la pala que baixa directament pel coll de la Geganta ..... i que encara no hem tastat fins el moment ( veieu el que deiem, redescobrir .... mil i un camins !!!!)

Doncs el que deiem, ens fiquem a la pala que sembla que acabi en un tallat de tant dreta que és, no se li veu la part final ( i que de sota semblava tant "domesticable"), així doncs esperem "fluir" sense problemes. Però UPS !!! la neu esta ventada, dura, amb plaques de neu ventada, és a dir "tècnica", com va dir aquell ...... toca ser prudent, però disfrutar, i en "ello estamos" !!!

Superada la parta alta de la pala, ens endinsem en un camp de neu dura-pols que fa disfrutem d'allò més, amb girs amples i segurs, podem jugar i agraïr els nous camins que la neu ens facilita en aquest inici de temporada.

Per celebrar la nova "descoberta", que millor que celebrar-ho amb un bon civet de senglar a setcases ? efectivament, no hi ha millor llaç i cloenda que un bon dinar, amb una bona ratafia de la zona per de "bajativo". Avui però encara hi podrem posar un "broche de oro", ja que a Ripoll hi tenim els carquinyolis dels carquinyolis ( gracies al Sr. Iván) les nostres mestresses avui estaran contentes de que fem activitat ...... carquinyoli banyat amb xocolata !!!! .... i com deiem.... los caminos del senyor ........

MENU DEGUSTACIÓ

2011-12-05T20:26:00.002+01:00

La creatividad es fácil, lo difícil es tener la idea. Ferran Adrià

Aquest cap de setmana teniem Menú "a la Carta", hi havia per tothom, per aquells que volen turisme, per aquells que volen btt, per aquells que volen caminar, per aquells que volen menjar, per aquells que volen celebrar aniversaris, per aquells que volen dormir, per aquells que volen gaudir ....... i es que com sempre fem sortides "a medida", i tots contents i contentes !!!!! ... i si algú no s´ho ha passat bé .......... que demani la fulla de reclamació !!!!!! ..... per cert si algú vol fer un menú a Pals o Peratallada que demani per la Salvi i l´Africa, es saben tots els preus de la vila !!!!!

PROMESES ........

2011-11-27T23:44:00.007+01:00

"es la intensidad que comporta saber que tarde o temprano todo tiene un fin, lo que me hace disfrutar de los momentos vividos"

Punset plus Màrquez

Fa dies que el nostre company Iván ens va convidar a fer el Taillón des de Bujaruelo .... cuestión de Promesa ..... ens va dir, i esclar per un amic .... ( i bé per una muntanya com aquesta i per Serradets.....). Així doncs aquest dissabte al voltant de les 11:00, ens enfilem cap al Coll de Bujaruelo. Ens acompanyen la seva germana Vero i el seu cunyat Carlos ( formen part de la promesa !!!!).

La intenció es dormir al refugi de Serradets, a la part lliure ( ara a l´hivern no és obert) i a l'endemà diumenge, atacar per la Brecha de Roland el Taillón. Al refugi, arribem els primers, després de fer algun que altre adelantament a grups de Francesos que ens ataquen des de el Coll de la Tente ( on arriben amb cotxe ... menudos son los Francesos, oh la la !!!)

El pla és molt senzill, un cop al refugi ( després d'una pujada NON STOP THE MUSIC) menjarem tot el que podrem, i si podem encara més, i acompanyat de vi i CAVA (si, si una altre promesa del Sr. Parraga !!!!, si es que el finde promete!!!!!) i tal cual ..... primer la beguda i ja veurem com va el tema del menjar, més que res perquè el "soplete" de d´Iván ....... més que escalfar diríem que "refreda" !!!! En tot cas a les 21:00 ja estem al llit ben "calentets", ja que demà a les 6:00 toca diana ( serem els mes matiners del dia, i això que hi ha un grup de francesos que han vingut amb el seu amic Jack .... Jack Daniels !!!!)

Així doncs, sortim a les 7:00 aprox., sols, no hi ha ningú més, no volem compartir res, tot per nosaltres !!! al poc d´arribar a la bretxa surt el sol, magnífic, brutal, total, espatarrant !!!! la sensació d'arribar a la bretxa, creuar-la, veure Ordesa, el sol començant a escalfar els cims del Taillon, Gabietos ........ QUE VIVAN LAS PROMESAS !!!!!!! amb dies com aquest.

Com tots els cims, és fugisser, costa d'aconseguir, sembla que vulgui marxar, allunyar-se de nosaltres, per això li oferim al Jordi el present, que sigui ell el primer DEL DIA en trepitjar aquesta joia, però com tots sabem, un cop hi ets, és volàtil, immaterial, però gratificant, i encara ho és més si el pots compartir, amb els teus, ..... els de la promesa, així doncs, ens abracem, riem, compartim ..... hi ha res millor !!!!

Al llarg de la pujada, la Vero anava capficada amb com creuaríem el dedo, ja que comentava la ressenya que era "algo aereo", res més enllà de les seves possibilitats, però ara a la baixada hi torna a pensar ..... així doncs, germà i parella, fan un sandvitx mañico i mantenen a la noia del grup " a buen recaudo", per tal de proporcionar-li la confiança que li falta ( i que per altre banda s'ha de guanyar a base d'experiència !!! ) superat el fantasma, l'esmorzar ens espera !!!!!

Tornem a passar per la bretxa i ens creuem amb les primeres cordades que van cap amunt ( quina sensació més bona tenir la feina feta !!!!) desfem camí ràpidament, potser fins hi tot massa, ja que veient les cares dels companys de velocitat, diria com aquell: "ara m´he cagat"!!! ( tenen la cara del Homer pensant en cooomiiiiiiiidaaaaaaaa !!!!) però cal deixar fluir les emocions !!!!

Recollim al refugi els trastos, on observem com encara hi ha algun francès en estat "catatónico" desprès de la festa d'ahir, això i els rastres d'aliments no digerits !!!!! Fransua ....... la gente esta muy loca !!!! i continuem cap Bujaruelo, que avui toca dinar i cap a casa.

Al sortir però del refugi no hi ha com fer una ullada cap enrera i observar la imatge de la Bretxa, sense cap tipus de dubte, una de les imatges més boniques dels Pirineus, segur que per sempre més ja la tindrem gravada en el nostre ADN, i sense cap tipus de dubte sabrem amb qui ho vàrem compartir ja que com una vegada vaig llegir en internet: "Un amigo te conoce tal como eres, comprende dónde has estado, te acompaña en tus logros y tus fracasos, celebra tus alegrias, comparte tu dolor y jamás te juzga por tus errores ".......

SABATES NOVES !!!!

2011-11-13T20:50:00.006+01:00

Estrena oficial de les noves "màquines" dels radical´s team ( bé ..... de dos dels seus components, els altres dos estan que es mengen les ungles !!!). Berga-Sanpedor 2011, encara amb el record de l'anterior edició, estem a l'expectativa de com anirà això d'anar en unes 29". Com diria el d'APM, fiung, fiung, fiiiuuuungggggg !!! Per pista no té límit ( bé, sí, els de les teves cames !!!) volen més i més, i como la velocidad nos pierde !!!!! Sensacions immillorables, escurcem el temps de l'any passat ( fins i tot el els que van amb 26", mira que es de ser buenas personas ..... y fuertes !!!!) Així doncs los "unos y los otros", contents, o bé ... encara diria més "specializment" contents !!!!!.... te rie ????

DESPRÈS DE LA TORMENTA ... SEMPRE QUEDA EL FANG !!!

2011-10-30T21:34:00.004+01:00

Vet aquí que amb intenció de preparar la Berga-Santpedor, ens anem a fer la V Pedalada del Rovelló ( potser millor que ens haguéssim preparat per aquesta !!!!). Dos intencions, Ramon ( que ara anomenarem " el listo") decideix fer la de 30 km, l'Iván ( que ara anomenarem "el desertor") passa de la de 30 km a la de 55 km ( je, je ,je sigue haciendo caso de los desconocidos!!!) y Jordi i jo a la de 55 km de cap ( nosaltres ens anomenarem, "los lanzaos"). La qüestió és que gaudim d'allò més al llarg del recorregut, ( bé gaudim fins el punt de l'esmorzar). Corriols magnífics que fins i tot l'Iván gaudeix. En algun moment "la velocidad nos pierde" i estem "al borde de un ataque de nervios) però ho salvem amb algun que altre peu. Al final les rampes ( las de subir i las de dolor) fan acte de presència i hem de dosificar. Magnífic dia de "biciclisme senglarí" que fa que portem a casa un somriure de banda a banda, i comiat de la diamond back de l'Iván ( que hay que decir de esta bici ... bé o algo parecido) bici de l'any .... de l'any que la van fabricar, allà en la època de "bahamontes" !!!! je, je. Glòria a la diamond, s'ha acomiadat a lo grande !!!!!

LA SACA .... A "LA SACA"

2011-10-12T20:58:00.008+02:00

Avui farem feina pendent!!!! tenim l´Aresta Brucs a la Saca Gran que fa dies que ens ronda. 90 mts de via protegits amb poc més de 6 parabolts, així doncs ja tenim idea dels llargs que ens esperen. Tot i això sortim com a "senglars" de Can Maçana ja que la multitud ens posa nerviosos ( això i que hi ha escalador per arreu, i volem ser els primers)

Arribem ben suats a peu de via, no es per menys, jo encara no sé si he fet tot el camí o m´he saltat un tros, al Jordi li passa el mateix: vols dir Oscar que hem passat per la portella ? ( signe d'interrogació)

Fem un glop d´aigua i ens posem a la feina, que avui s'ha d'aprofitar. A peu de via l'ombra ens protegeix, però al sortir a roca ....... buff, la suor regalima per les ulleres, això i la poca "abundància" de xapes, fa que tot em sembli igual, camp de "patates" a dojo !!!!!

Però la roca és molt bona i tot i la llunyania de les xapes ( n'he trobat 3 en tot el llarg), fa que s'arribi sense problemes a la R, d'on asseguro al Jordi i m'adono de la llunyania de les mateixes, i em ve al cap la cançó: Johny la gente està muy loca !!!! ( juro que només cònec aquest tros .......)

El pas més bonic de tota la via es troba al tercer llarg, just desprès del flanqueig, ja que et trobes amb una lleixa que has de rodejar, amb un bon "ambiente" als teus peus, però et fa sentir viu i totalment desconectat de la resta de preocupacions que puguis tenir, només toca respirar i gaudir ..... i .......Johny la gente està muy loca !!!!

Al cim ...... Agulles es increïble!!!! escalada world !!!!! a l'arbret, miranda de les boïgues, senatxo ..... ple de cordades, algunes d'elles amb més d'una !!!! ara sí que sí ..... JOHNY LA GENTE ESTA MUY, MUY LOCA !!!! però VIVA LA LOCURA !!!!!

Hem fet via molt ràpid, i abans de les 12.00 ja estem baixant de l´agulla (que ja la tenim a la Saca !!) i ens dona per pensar en fer quelcom més. Estic amb la mosca de l'agulla del capdemunt, que crec recordar que es senzilla. Les noves tecnologies no ens ho confirmem del tot, i tampoc ens podem encigalar, per tant feina per més endavant ( yupiiii!!!!!), decidim per tant anar a l'agulla del Gep Llarg, via senzilla però ideal per allò que volem fer.

El Jordi anirà de primer en via llarga !!!!! i montará la R, ja que tot i els metres de roca que ja porta al damunt, mira si es de ser buena persona, que sempre m'ha deixat anar primer!!!!, però ara també ha arribat el seu moment!!!!, li toca descobrir la "autèntica" mecànica de l'escalada, així doncs, .... a la escuela de la roca !!!!!

No s'ha de preocupar per la dificultat de la via (III+/IV-), ja que té nivell de sobres per fer'la, només caldrá que pari atenció amb el muntantge i la posterior manipulació dels aparells. Mentre puja, vaig tararejant .... Oscar la gente està muy loca !!!!! fet que m´ho confirma els crits d'alegria del meu company. Al arribar a la R no cal que li pregunti res, ell mateix m'ho diu amb la seva mirada .... OSCAR AIXÒ SI QUE ESCALAR, OI ??? Crec que aixì m'agradarà molt més compartir amb tú les vies !!! em diu ....... i penso .... un hombre tot sol no sempre s'abasta !!! ( Antonia Font, Clint Eastwood)

PLAN B

2011-10-09T13:28:00.004+02:00

Avui anem a Andorra, país els Pirineus !!!! ... i del sucre, i del tabac, i de tendes ... I TAMBÉ DE FERRADES !!! La intenció fer la Ferrada del Roc de la Coma d'Erts, que és la única que encara no he realitzat a Andorra, PERÒ ........bad luck my friend, un cartell ens informa que es FERMÉ, CLOSED, CHAPADA, TANCADA y prohibida (i això ja acollona!!!), així doncs, Plan B ...... mmmmmhhhhhhhh, ferrada, bonica, pròxima ( que desprès s'ha de fer un estudi de mercat de btt's !!), vinga Ferrada del Roc d´Esquers, com a mínim ocuparem tot el matí !!!

Es tracta d' una ferrada que es molt complerta, per la longitud que té de 530 mts , el desnivell i sobretot, el retorn que fas per la vall de la Madriu. Ja que "los cachorros" no coneixen aquesta part d'Andorra, doncs no m'ho penso més, segur que no es queixen, i si ho fan, CHITONES !!! ( per això sóc el boss ....avui!!!)

S'han de fer fotos, moltes fotos, a "puñaos" de fotos, sóc el paparazzi ferratero !!!!!! i foto aquí, foto allà ...... que evidentment són pel blog, però esclar, 200 fotos potser seria una tortura fins i tot per a mí !!!! (gairabé surt a foto per metre de desnivell !!!!), doncs això, que tenia moltes ganes de tenir fotos d'aquesta ferrada, però ara la tinc fotografiada pam a pam !!!! o esglaó a esglaó !!!!!

A més avui hi ha "caxondeo" i es que "ese par de dos" porten "dissipador" nou, ........ QUE SI AMB UNS MOSCATAS QUE LO PETAN ( pensàbeu que no ho posaria !!!) i que si tu no tienes, i que si la envidia, i que mira como van, i mira como se abren, i bla,bla,bla ..... vaja que al llarg d'una hora no paren..... igual que nens petits !!! ( ara ja sé el que dirán!!!!)

Quan sembla que s'han oblidat dels mosquetons, arriba la part mès bonica de la Ferrada, que és la part superior, ja que es tracta de plaques més verticals i boniques, a més la panoràmica que es va mostrant als nostres peus cada vegada és més interessant i espectacular.

Al final gairabé de la Via, es on es troba la perla de la Ferrada, ja que hi ha un gendarme vertical que es puja per una de les seves cares, i per l'altre cal progressar per un pont de mico que tot i curt, fa que el que l'observa des de l'altre banda tinqui una imatge d'aquelles que fan "ambiente", i com que jo sóc "el paparazzi" .......... hi puc fer "els honors".

Desprès d'aproximadament dues hores de Ferrada arribem a la seva fi, ara només (crec recordar) que hi ha uns 40 minuts de retorn .... bé qui diu 40 minuts diu 1:30h, o qué, no podem tenir un petit error de memòria? ( i entre nosaltres, es que no posava a l'inici de la ferrada el que trigaríem ? ) com a ferrateros de "bagues noves" potser teniu futur !! ... però com a Perry Manson us falta molt que aprendre !!!!!!

Doncs ningú ho diria !!! sembla que el Plan B té més gust a victòria que el propi Plan A, i es que com va dir Molière: La improvisación es la verdadera piedra de toque del ingenio!!!

TRAGANT POLS

2011-10-03T00:19:00.003+02:00

Rocaforttina del 2011, l'esperàvem amb nerviosisme. L'any passat JP i jo, ens vàrem passar la cruïlla de la cursa llarga i aquest any no ens la volíem perdre, per poder fer el recorregut llarg ( bé això es mentida !!! el que volíem era tornar a menjar els cigrons que donen al dinar i el tall de coca de xocolata de primera hora ..... bàsicament gula !!!)

A més aquest any som més colla ( el doble !! = 4) i tots tenim moltes ganes. Per la poca pluja dels últims dies, setmanes, mesos, les pistes estan "mas polvorientas que las calles de OK Corral", i per tant, això fa que la mecànica i les persones quedin afectades. El Ramón es qui surt més mal parat, el seu canvi posterior no funciona, i a la última cruïlla ha d´abandonar el circuit llarg per fer la mitjana i arribar a "boxes", tot i que al final ho farà caminant.

La resta de l'equip continua doncs per la llarga a tal de fer gana pels cigrons !!!! Al final repte assolit ENS HEM MENJAT TOT EL PLAT QUE ENS HAN POSSAT !!!! i després diuen que no estem prou entrenats .... doncs jo he deixat el plat prou net !!!!!

GLU, GLU ..... OUI SE MUA !!!!

2011-10-01T00:25:00.002+02:00

Blue world !!!!

QUE QUÈ TENIM !!!!

2011-09-27T21:21:00.004+02:00

Som diumenge i fa sol. Avui toca costa ( atenció que no dic platja !!!!) i dic costa ja que la sortida d'avui la farem a les proximitats de la Cala Montgó. Sortida de "sirenitos", el deivid ( que ja té brànquies) i un servidor ( que busca l'ingravidesa de l'element per desplaçar-se).

Tot xerrant al barco, mentre ens aproximem a la zona de busseig, anem parlant i recordant la última activitat que vàrem fer plegats .... l´Elbrus !!!!!! sembla doncs que això dels submarinistes alpinistes "és lo que se lleva!!!", i sembla que som d´una pasta "especial" ja que al barco sembla que no hi som ( i mira que sóc gran .....) però millor així, d´aquesta manera podem xerrar tranquil.lament i gaudir del moment.

Xerrem, fem plans, com sempre, qui si a l´hivern, que si a l´estiu que si anem aquí, que si anem allà ..... no tenim solució, estem malalts, però malalts, malalts, de roca, de neu, d´aigua, (potser d'aquí poc d'aire ?) en definitiva, que volem fer de tot, per tot arreu i sempre, i això ens porta a pensar en que som afortunats.

I som afortunats pel lloc on ens ha tocat viure, com diria aquell anunci .... QUE QUÈ TENIM ?: Tenim els Pirineus amb els seus cims nevats i de roca, el Cadí amb les seves canals i llàgrimes de gel, tenim les parets de Montserrat, Collegats, Montrebei i Siurana on dansar amb la roca, el Mar Mediterrani per recórrer tot el seu litoral amb kaiac o descobrir les profunditats de les Medes, de les Formigues tot fent submarinisme, esquí, espeleo, barrancs, btt ...... d'est a oest i de sud a Nord, tenim un "país petit" ( com deia la cançó) on tot queda a prop, però que fa sentir molt lluny ...... TOT AIXÒ TENIM !!!!!

I arriba el moment del capbussament, tot són preses i suors, és el moment de recordar tot el que t'han ensenyat ( i ja fa un any !!!), no fos cas ......... però sembla que la formació i les pautes de seguretat han funcionat, salto i no m'enfonso ( sort de mi !!!). Després de l'explicació de la ruta que ens han fet al barco ( resulta que no tenim cap tipus de guia !!!!) ja podem "bussejar" sols, suposo que el deivid va tranquil, ja que sap que no li portaré la contraria ( tampoc tinc com dir-li a sota aigua !!!!) per tant glu, glu i cap avall !!!! silenci .........

Tranquil.litat i silenci ..... no hi ha res més, un entorn novedós i per descobrir, on pots "flotar" tant físicament com visualment, com dèiem fa un moment QUE QUÈ TENIM ? ..... SORT, TENIM MOLTA SORT, DE PODER VIURE AQUEST MOMENTS AMB ELS AMICS ..... AIXÒ ÉS EL QUE TENIM !!!!!!

SOMNIS DE LLEGENDA

2011-09-20T23:08:00.004+02:00

Hi ha activitats, moments que són especials i aquest diumenge hem viscut un d'ells. Parlar del Cavall Bernat es parlar de l'agulla per excel.lència de Montserrat, tothom ha volgut pujar en un moment o un altre, tothom a volgut ser "cavaller" ...... es igual que estiguis fent, si hi ets a prop la mires, somies ....... penses com deuria ser la primera vegada ..... aventura amb majúscules !!!!

Per fer-ho anar bé, decidim anar a fer la normal, ja que el temps no el tenim tot amb nosaltres, així que decidim fer una activitat "complerta", i l'aproximació al cavall la farem pel monestir, per camins encara no "explorats" fins el moment ( així viurem aquesta sensació de descobrir !!!). Com sempre Montserrat no ens deixa indiferents, i el camí esdevé una altre finestra oberta d'on observar una nova perspectiva de la Muntanya Serrada (avui però no disfrutarem sols, ja que ens trobem amb tots els participants de la Montserrat Matagalls que arriben exhaust al monestir).

Un cop a peu de via, decidim la tàctica. Realment la primera reunió es troba als peus del diedre, desprès d'un flanqueig "curiós", per tant pugem fins a una alzina que servirà com a anclatge natural per assegurar al primer. "Aquest" cop em toca a mi !!!! ( je, je i que així continuï !!!). Arribar a la reunió suposa trencar una primera barrera psicològica, pel fred, per la via, pel pati, tot sembla estar en contra .... però "a las penas alegrias!!!" que diria aquell. Un cop a la R, decidim que en vindrà un més de la cordada i llavors faré el segon llarg, per tal d'estar "còmodes" a aquesta primera R.

Quan veus aquest diedre, penses en la seva primera ascensió, com amb els mitjans que tenien s'endinsàven en aquestes aventures, allò si que era autèntic!!!!, però estar aquí, escalant la mateixa roca en la que ells ho van fer, t'endinsa en aquesta mística, i a més es tracta del cavall Bernat ...... sobren les paraules. Un cop a la segona R, els hi toca a l'Iván i al Jordi. Fa vent i la temperatura es fresca, així que no podem perdre massa temps, ja que comencen a venir els tremolors ( pel fred i per la berruga a superar, oi ?).

Només queda l'últim llarg i ja ho tindrem, serem cavallers, serem feliços, gelats però feliços !!!!! bé potser no del tot ..... ara toca la Punsola-Renui....... no canviarem ..... encara no hem baixat que ja volem pujar per l´altre via amb "pes específic" del cavall, ...... com més tenim més volem !!!!!! Toca baixar, ràpid i segur, ja que el vent bufa i les mans comencen a patir la falta d'escalfor ( important detall per fer ràpels amb condicions, oi ?) per tant pim, pam llença cordes i anem avall on ens espera el moment del "gaudiment", i llavors sí, l'escalada s´acava quan toques novament amb els peus a terra, abans no !!!! abans et mantens amb tensió, que no falli res, que tot estigui lligat ( mai millor dit) ..... i un cop a terra, abraçades i alegria, no es per menys, avui hem estat els protagonistes, avui hem estat "tots uns cavallers"

QUI NO TÉ CAP ..... TÉ BLACKBERRY !!!!

2011-09-14T22:57:00.005+02:00

Doncs el que tenen les preses, avui toca via llarga, però abans ..... vine de barcelona, fes el bocata, postres i cafè ( la religió és la religió) ..... posa´t la roba d´escalada, aigua, motxilla, material al cotxe ...... ja ho tenim tot, tot no ...... avui no he agafat la càmara ( la mateixa que m´han regalat els companys per sortir al blog !!!).... me cagon en la ...... avui que anem a la escabroni escapullini ( i ara que penjaré en el blog ?), però .... tenim plan B !!!! B de Blackberry !!!! així doncs la qüestió imatge la tenim solucionada, ara només toca la qüestió escalatti !!!!

Realment el primer llarg et fa pensar que si totes les xapes estan tan allunyades com aquest tram, potser quan arribem al IV la cosa anirà justa, però la roca et fa agafar confiança i finalment, arribes a la primera R pensant que ha estat un bon llarg. El segon resulta més senzill, i més curt també, per tant veiem que la via ens donarà una bona tarda d´escalada. El tercer tram l'obre Iván, per ser de tots el més curt i amb amb unes xapes més propores ( per que també gaudexi, no m´ho quedaré tot jo !!) i finalment arriba el quart i últim llarg, no caldrà que digui res, si hi heu estat ja sabeu com va ..... travessia, canvi de placa i ......... verticalitat, i bona presa, tota una tirada per fer-se "hooligan" de la roca montserratina, simplement .... animalllllllll !!!! Però encara ens queda rapelar i fins i tot en això aquesta via és gratificant ja que el primer dels ràpels, un volat et deixa que contemplis tot el que t´embolta !!! amb les ultimes llums arribem al cotxe, plens d´energia i alegria, avui ha estat una gran tarda, llàstima que això s´acaba ...... les tardes s'escurcen !!!! ......PERÒ ENCARA TENIMS FRONTALS !!!!!!!!!!!!

BUTIPOWER !!!!

2011-09-13T23:28:00.000+02:00

Si es que som ..... ens proposem quelcom i ja estem, el cap fa mitja volta i ens obliga a entrenar, a passar calor,a fer kilometres ...... i esclar la rocaforttina la tenim a la volta de la cantonada ( 9 d'Octubre) i "el equiporrr" ja ha trobat una excusa per sortir a fer "biciclisme" pels puestos ... de manera descontrolada, animal, salvatge,

Hem quedat d´hora ( tant que ens trobem al primer bus de línea !!!!) per tal de fer kilòmetres amb la fresca ( que no es cap noia fresca de faldilles!!!!) i així intentarem fer el màxim de kilòmetres, però "fent variants" que sempre són boniques de conèixer.

Fins a Can Maçana el recorregut serà conegut, per tant no caldrà parar massa atenció, bé una mica sí que igual podría ser que punxessim, igual podría punxar el que "mai punxa", potser ara serà el que "punxa habitualment" .

En tot cas a Can Maçana, resulta que parem per fer una "kit kat", però la sabiesa i l´experiència demostra que quan el teu cos et dona una senyal s'ha d'escoltar, i el meu m'envia una soroll com quelcom que es queixa, com quelcom que és buit .... i si parem a esmorzar "com déu mana" !! m'està dient !!! fem una poma "dolça" i ens reservem per la "barreta energètica".

Avui la barreta és de "butipower", amb una mica de "alligel" per tal de fer-ho baixar tot plegat, i mira, sembla que el cos ha deixat de queixar-se (coses de la ciència !!!), així que després de "l'habituallament" tenim prou benzina per estar fins a les 14:00 "dando pedales"

Baixades per corriols inhexistents, vegetació, amunt i avall, suant la "butipower" en definitiva, més feliços que uns tornavissos !!!! ( el que fa tenir el cos content, i satisfet !!!) total que ara ja només toca recollir-nos que les "alarmes" comencem a sonar ...... 50 km sembla prou testimoni per fer palés que una bona "butipower" t'ajuda a fer millor el camí, esperem que a la rocaforttina n´hi hagi, com a mínim "xocopower" i "cigrogels" !!!!

nota: Falta correcció, ho sento !!!

NI FET A MIDA

2011-09-08T15:51:00.008+02:00

Avui tocava via llarga, tot i ser entre setmana, tot i tenir incògnites sobre l'aspecte físic ( de la caiguda de fa dies, encara tinc un parell de dits "emprenyats"), tot i que no érem els que hi teniem que ser, si el cap diu que toca via llarga...doncs toca via llarga!!!

Tenia l'ull posat en la via Full Equip de La Codolosa, i allà que ens hi anem ( bé l'ull l´hi tenia posat jo, ja que el Ivan no tenia ni idea !!!). Total que de camí a la via li explico que es trobarà .... un 6a, un 5c... com, que dius 6a, però, vols dir ?........ je, je,je això li passa per confiar en ..... una persona assenyada com jo !!!!

El primer llarg ( hi ha un parabolt desmontat a l´inici per identificar-ho) ,puja per un seguit d'esglaons que vas superant per aquí i per allà i que no suposen cap problema fins arribar a la primera reunió, molt fàcil de localitzar ja que a la seva dreta hi ha un triangle de roca, a modus de pont de roca, molt evident i clara.

Fins aquí tot clar i català. Ara bé, a la sortida d´aquesta "R" hi ha el pas que li dóna 6a a la via, un pas atlètic i de força, on el més complicat es "xapar" la segona xapa. Després és un V amb certa verticalitat molt "disfrutón". Tot i això i veient com ha anat el tema , decideixo muntar reunió a la veina via dels "Campions" ( oberta el maig de 2011) per tal de vigilar els moviments del Ivan...no fos cas...

Utilitzant tots els elements possibles de progressió, Iván va pujant amb ungles i " dents", i agraeix el "gest" de muntar aquesta segona reunió, ja que tenir-me " a vista" li proporciona més tranquil.litat en cas de "complicació", i aprofitant l'avinentesa li faig un book de fotos que "ni fet a mida!!".

Arribats a la nostra segona reunió, li comento que en el llarg que ens queda, hi ha l'altre pas que li dóna "caràcter" a la via, però que segons he vist, hi ha l'opció de continuar cap amunt per un tram que no coneixia ( aquesta nova via dels campions) i que no deu ser mes d'un IV/IV+, i que si el vol obrir ell doncs ...... li ofereixo de regal !!!

Doncs dit i fet, contempla millor la segona opció que la primera ( potser la tibada feta, tenia un xic de culpa) i monta el tercer llarg d'uns 15 metres per gaudiment del presentable !!!, és a dir, que "ni fet a mida", disfrute "pa uno i pa otro" !!!!

Ara ja només toca rapelar i pendre la determinació de tornar a la Full Equip per finalitzar-la amb "aquell" que no va poder venir en un dia tal que d'avui " mira que es de ser buena persona!!!! "

DE MAL A MILLOR

2011-09-04T20:48:00.040+02:00

Encara no sabem com, però el diumenge 4 vàrem fer "i acabar" ( milagro !!!!) la Cebrianenca 2011 . I no serà perquè no vàrem tenir contratemps a superar ....... Ja en el moment de l'inscripció primers problemilles. Resulta

que l'Iván no tenia bici ( que dius ... una pedalada sense bici ? va a ser que no !!!) però aconseguim bici ( merci Àfrica !!!!), el Jordi estava més dins que fóra de ser-hi, però al final ..... (merci Àfrica ?), total solucionat el tema "motriu" de l'Iván, i l'inscripció del Jordi, ja només quedava que jo també posés el meu granet de sorra i ...... Ja tinc títol de pilot !!!!! ( com a mínim les pràctiques de vol van sortir prou bé, llàstima de l'aterratge, veritat Ramon ?), resulta que el divendres s'estrenava el nou "número" del

Circ du Solei ( llàstima que va ser només una única actuació) i vaig patir una caiguda que per sort no va acabar malament (i mira que tenia tots els números del sorteig !!!!). Superats aquests contratemps a les 8:15 del diumenge estem a puesto, però encara teníem un últim

"esglaó" a superar ..... l'Iván s'ha deixat el casc !!!!! ( imprescindible per fer la cursa), encara sort que l'alcalde de Sant Cebrià de Vallalta en va aconseguir un a 5 minuts de l'inici !!!!!! ( té el nostre vot pel que calgui

!!!).

I ara sí, ara estem dins !!! comencem a pedalar ........ ostia si ho sabem potser no ens esforcem tant !!! renoi quins 15 km de pujada(veure p erfil), però la cosa no queda aquí, després de la pujada sempre ve la baixada, sinònim de gaudir, bé això si no caus !!!!!, tots

tres vàrem"tastar" la "suor freda"

del moment en que et dius: ara deixo de ser persona i passo a ser "croqueta" !!!!! ......... però el que són les coses, al final arribem tot sencers a la meta, amb una rialla de banda a banda, i que no ens toca res al sorteig ? i què !!! nosaltres avui ja hem guanyat ( estem sencers !!!!), així que aprofitem l'avinentesa i entre un massatge jo ( per recuperar la patacada del divendres) i un bon àpat al xiringuito Hidalgo d'Arenys de mar ....... HEM ACABAT FETS UNS REIS !!!!! i contràriament el que diu la dita: lo que mal empieza..... BIEN acaba !!!!! ....sometimes

EN BOCA TANCADA NO ENTRA AIGUA !!!!

2011-08-30T20:00:00.008+02:00

Que si tinc son, que si tinc gana, que si fa fred .......... excuses, excuses i més excuses, total per voler retardar lo inevitable, ja que al Sr. Taure se li ha ficat al cap que s'ha d'entrar d'hora a les 12 cascades del Liri ( no li dic barranc Gordo perquè segur que penseu que va per mi !!!) i a la Srta Gèminis tot li fa mandra, però ....... als problemes tossuderia !!!!!

Un cop trencada la barrera "psicològica" de sortir del cotxe, equipar-se, bla,bla, bla, bla ........tot es bufar i fer ampolles, "tiene guasa", oi ?, tot el matí renegant i al final resulta que ens ho passem de piiiiip mare , tot és superbonic, quina passada !!!, benvinguts a la incoherència de la ment "femenina", i no vull semblar el que no és, però mira que es fa complicat entendre-ho, o sóc jo?

Al final però, descens tranquil, curt, divertit i amb aigua que li dóna un punt d'emoció, i per cert un consell, prohibit cridar sota el chorro !!! i us preguntareu, pour que ? ............. DONCS PERQUÈ HI ENTRA AIGUA, veritat princesa ? glu, glu .....

A CHOCOLATEAR !!!!!

2011-08-30T00:01:00.004+02:00

Ja hi tornem a ser !! aquest finde tornem a Benasc ( 1000 y 1 veces !!!!), magnífic lloc per gaudir dels barrancs, de l'escalada, de les ferrades, de les muntanyes, de ......... i del menjar !!!!, oh Parrilla, oh entrepans de "longaniza" amb formatge i pebrots ....... lugar de buen llantar !!!!

En tot cas, ens treiem la salivera de la boca i anem al que interessa ......desprès de les tormentes caigudes al Pirineu Aragonés, el seny ( i l´aigua) fa que desestimem el descens de l'Aigüeta d'Eriste, i per no desdir-nos decidim fer "l'aigüeta" però de Barbaruens.

Bé decidim fer-lo nosaltres i 300 persones que estaven a la zona (i encara sort que algún grup va decidir que potser no calia fer "de melindro" en aquesta aigua "chocolata"). En tot cas a nosaltres com això dels melindros ens agraden força, ens hi tirem de cap .... bé de peus que amb aquesta aigua no veus ná de ná !!!!!!

Tot i que pensàvem que no disfrutariem per la falta de visibilitat, i per tant els salts i tobogans serien "prohibitius" al final resulten "divertidius",i això fa que anem "guanyant" posicions vers els grups comercials i els particulars.

No obstant, encara que mancat de la seva bellesa d´aigües cristal.lines que recordava de l´any 99 ( mira que ha plogut !!!!) ens ho passem molt bé, i per acabar de rematar-ho, tenim festa total a la marmita final, tobochoc, saltochoc ....... i vinga i dale i toma !!!!

Amb temps per fer un entrepà i enregistra-nos a l´alberg de Benasc, trobem temps per anar a escalar un xic a la zona de Sacs, i al final podem fer tres vies, que van del V al 6a.

I segurament ens podríem aplicar el cuento de la ultima via que fem, el 6a, ja que amb el dia que portem no sé jo si arribarem al sopar !!! per cert, la via és diu ........ más vale tarde que nunca !!!!!

PLAER PELS SENTITS

2011-08-26T19:51:00.004+02:00

Els plaers ens conquisten pel gust, per l'olfacte, pel tacte ...... per la vista.......

i encara que sigui dur dir-ho ( i més sent qui sóc) haig de reconèixer que aquesta setmana, aprofitant dies de vacances ( ep un parell de dies, no fos cas que ens agradés !!!), la costa brava m'ha proporcionat tots aquests "plaers" ( a las pruebas me remito).

Aprofitant que estàvem a Palamós, i per l' inquietud que em caracteritza i el nerviosísme que em provoca pensar en un dia tot estirat a la sorra (horror !!!!), vàrem "acordar" fer un tros de Camí de Ronda en direcció Calella, i tornar per part del GR-92.

Aprostrufant, que diria aquell, només sortint de Palamós et trobes amb Cala Margarida, amb les seves barraques de mariner, amb els colors, les barques ... i el camí sempre té un racó on aturar-te i gaudir, cales de pedra i aigua cristal.lina que et convida a fer-hi "un chapuzón", vistes de l'horitzó, platges salvades "in extremis" del monstre humà ...........

Però a més la brisa marina a vora mar et porta les olors de la sal, del peix, de la pinassa, de tot plegat ....... no es pot explicar, s'ha de viure, s´ha de sentir !!!!!.

El camí es heterogeni, roca, sorra, terra, aigua ....... a cada pas t´adaptes, puges, baixes, nedes ....... tot un ventall de possibilitats que et fa estar tranquil, relaxat ( i qui em coneix sap que això només ho provoca el menjar !!!!) ...... en definitiva, pel sol fet de gaudir val la pena viure una jornada d´aquest tipus, allunyada dels objectius finals, dels cims, dels reptes, dels cronos ........ i si li volem posar un bon llaç, un bon soparet amb "sea food", és a dir, unes gambetes de palamós, ens faràn ser els reis de la jornada, que per un dia ens ho hem ben guanyat, veritat ?

DOS MEJOR QUE UNO !!!!

2011-08-22T12:30:00.006+02:00

Si ens pregunten que hi ha millor que un barranc ? ..... doncs DOS BARRANCS !!! ( no vulgueu saber que hi ha millor que dos barrancs, que us veig venir !!!!!). Doncs amb el Sergi el diumenge ho vàrem "gaudir".

El plat fort era el Núria, o també anomenat toboworld, toboqué ? .... TOBOWORLD !!!!, ja que gairebé sense posar corda, pots superar la major part de ressalts del primer tram mitjançant aquest sistema "ingràvid" de progressió. Contràriament al que es habitual en la "fauna" EGAN, estàvem a l'entrada del barranc a les 10:30 ( contempleu que l´aproximació és 1:30, tot i que l'avi i el "bomberito" ho vàrem fer en 1 hora!!! quina suada!!!!) veient com anava el percal ( bé si es que et donava temps a veure-ho), vaig intuir que el descens seria "un xic exprés", i efectivament arribàvem al final del segon tram ( del tram esportiu)a les 12:00 !!! ( segur que en uns dies ens arriba la foto del radar!!!!!) això sí, desprès de gaudir, molt, moolt, moooolt ( he dit molt ?) moltíssimm, ooooohhhhhh sssssiiiiiiiiiiii !!!!!, ...........TOTAL, no hase falta que dices nada más.

Pletòrics de sensacions i amb l´adrenalina a tope, i veient que l´hora donava per alguna cosa ( encara ens quedaven gairebé 45 min. de retorn) ...... ahí va el reto, a que no hacemos el de la corba ? ( je, je, i desprès diuen que no sóc persuasiu) ...... ZASCA !!!

Arribem al cotxe tal cual ( banyador i botes de barrancs), protegim els seients amb plàstics i brum,brum cotxe a la capçalera del barranc de la Corba, que tot i saber que no portarà aigua "en vena" serà suficient per estar fresquets i gaudir un xic més ( a més jo no l´havia fet encara !!!!! per tant, doble puntuació i bonus per a mi !!!).

Ja que el dia va de rècords, polvoritzem el temps del descens, i amb una hora ja ens l'hem cruspit, que és el que nosaltres volem fer amb l´entrepà que ens faràn a un bar de ribes que "yo me sé" que fan els millors bocates del món .... o potser es que sempre que hi vaig porto una gana del quinze ? doncs també podria ser però ......... QUE ME QUITEN LO BAILAO !!!!!!

HACHE DOS OOOOHHHHHHHHHH !!!!!!

2011-08-15T20:55:00.003+02:00

I al final el dia arribar !!!!!

A barranquear !!!!!!!! quines ganes tenia de tornar a trepitjar roques molles, saltar, fer tobogans, remullar el cap sota un bon raig d´aigua, pel simple fet de fer-ho, de sentir el fred de l´aigua corrent per la teva cara. Em sento com un pingüí que ha tornat al seu medi, L´AIGUA, ja que fora d'ella és maldestre, PERÒ ..... si el deixem en el seu mitjà ...., que és de FELIÇ I ÀGIL !!!!

Pel retrobament res complicat, EL GLORIETA, proximitat a casa (una horeta), aproximació a peu ( també una horeta), descens tranquil i relaxat, i aigua, aigua cristal.lina, aigua fresca, aigua i verd, aigua que tot ho pot i que tot ho dóna.

El barranc a més, guarda racons que són molt agradables i sorprenents, tot i que molts d´ells són "saquejats" pels "banyistes de diumenge", amb les neveres, les tovalloles, i altres menesters més propis de la platja, però tothom hi té dret, tot i que quan treus el nas per un ràpel o un ressalt, sembles un extraterrestre de color negre, amb una cosa al cap i que fa una cosa rara que "les persones" no fan.

Però, tot i això, avui ha estat un gran dia, sense estrès de cap tipus, i amb l´únic ànim de passar-ho bé, fotografiant i gravant a más no poder, ( ja sabeu que voleu dir això !!!!) , tenim una foto de cada roc i gota d´aigua del barranc !!! i el book que li he fet a la Salvi què ?????? no hi ha barranquera a Catalunya amb més fotos saltant,destrepant, nedant ...... je, je santa paciència !!!!!

Doncs en un tres i no res,( bé en dos hores i mitja), hem baixat el barranc i hem fet una coca-cola negra al "niu de l'àliga", fresqueta tota ella, ja que la portàvem dins el petate i l´aigua amiga l´ha mantingut fresqueta al llarg de tot el descens, si es què ......

Com va dir Leonardo da Vinci: L´AIGUA ÉS EL VEHICLE DE LA NATURA , ...... potser doncs, jo sóc el clàxon !!!!!!!

VUELO SIN MOTOR

2011-08-13T18:33:00.007+02:00

Si us pregunten per a qué serveix una bici, .... la resposta sembla obvia, per pedalar, per moure's, fer esport, bé suposo que més o menys aquestes serien les respostes més comuns, PERÒ..... i si us dic que també serveix per "volar"???, bé, no grans distàncies, però .... algo és algo, que deia aquell.

Avui l´Iván ens ho ha volgut demostrar, mira que és de ser buena persona !!!!!

Avui havíem quedat "los three de los radicals" per fer "un tour" circular per Collserola. hem començant per Plaça Mireia i arribant a Sant Cugat ( tot just deprès del pi d´en Xandri) unes passareles "con muu mala lexe", s´han creuat en el camí de l´Ivàn, provocant-li una ingravidesa com Neo de Matrix, i que ha fet que sortís disparat endevant "cual superman" sin capa, i esclar, la volada ha estat "interceptada" per la força de la gravetat ( que mira que és collunada !!!). Doncs Zasca !!!! ja el tenim tot ben arrebossat PERÒ ..... tranquils, que està d´una peça !!! ( oh sana, oh sana, ooooohh saaaana !!! -cantem tots plegats-), com molt bé va dir cartoon PA HABERNOS MATAO !!!!

La pitjor part l'ha rebut la seva bici, que semblava la bici del hombre orquesta "ñigo-ñigo ñigui-ñigui" total, parada per "adreçar" allò "inadreçable" per intentar "passar desapercibidos" del que queda de ruta........ tot està a puesto? doncs a seguir amb "le tour".

A partir d´aquest moment hem tingut més feia d´orientació de la que esperàvem i també més asfalt del que haguèssim volgut, però más vale pajaro en mano ........ que kilòmetros por andar !!! Així doncs, situats a Valldoreix hem establert la nova ruta per intentar arribar a una hora prudencial a Plaça Mireia per tenir temps a prendre "un algo" ( un algo = refrigeri + quelcom sòlid que introduïr a la panxa).

Al final arribem al punt de sortida d´una peça ( uff!!!), cansats, amb gana ( resulta que no hem trobat cap moment per menjar !!!!!), amb una sed de camell per omplir les duess "jorobas", amb les cames vuides, suats i plens de pols ....... però com va dir Nietzsche : LO QUE NO ME MATA, ME FORTALECE !!!!

HORMIGAMAN

2011-08-13T18:04:00.007+02:00

Avui divendres, hem quedat per anar a la placa de la Pluja, el Jordi per descobrir-la i jo per recordar ( hi havia esta fa molt, molt de temps, crec que encara tot era en blanc i negre) .

El fet és que la memòria és com és, i tot i pensar que ens liaríem de lo lindo, l'encertem ( encara sort penso).

Amb les nostres xancles "allroad" aconseguim arribar-hi ( feu-me recordar que per arribar aquí millor unes "bambitas").

Avui ens ho prendrem en calma, jo provo uns peus "tècnics", i segons vagin......, així doncs que millor que començar per LA PRIMERA, una via curta de 5b per escalfar. Jo he escalfat tan bé que tinc els peus gairebé adormits ( coll...... de peus tècnics !!!) vaig cridant tots els renecs que conec i d´altres que encara no coneixia.

El Jordi també escalfa, bé més que escalfar-se "s´exfolia" amb un garric a peu de via ...... i si no té poc, al arribar a terra un HORMIGÓN ( dícese de papa hormiga), la pren a mossegades ( sí, sí a mossegades !!!!) amb un dels seus dits !!!! je, je quin inici .......LA TARDE PROMETE !!!

Un cop maltractats pels "gats" un, i per la natura l´altre, ens passem a la via TOCHÍN, un 5c pròxim ( no temptessím a la sort!!!), un xic rara però que ens facilita poder assolir una reunió on hi conflueixen 2 6a i un 6b, que també provarem.

Així doncs provem la Scare Face ( 6a) en tope rope, i sembla que s'ens dona millor que els cinquens, ja que en gaudim més. A continuació provem Valientin Casanovas un 6b força explosiu al principi i que el Jordi treu amb els seus nous "poders d'home formiga" ( quina mala sort que no em mossegués a mi !!!). Així doncs, tarda de "treball" i "esbufegades", però interessant ja que ens ha "posat a puesto" i ja sabeu ........ a picados no ens guanya ni el Mourinho !!!!! i tornarem i tant que hi tornarem !!!! ..... corred hormigas !!!!!!

QUE SALAOS !!!!

2011-08-01T08:45:00.013+02:00

Ultim dia de Juliol, olor a vacances per arreu (serà per la resta de mortals, tots nosaltres l´1 d´Agost treballem !!!!!), i per si faltava algú més, NOS VAMOS A LA PLAYA !!!, el punt seleccionat és Tamariu, i la raó? farem una de les nostres sortides en kayac, ara ja "clàssica" sortida en kayacs, i aquest racò ens "falta".

Avui, hi ha gent que fa el seu bateig sobre les ones, no hi ha millor lloc en tota la costa brava per fer-ho que aquí a Tamariu, ja que tant per les coves, com pel paissatge, paga la pena, "atieeende" pues i observeu:

Així doncs, gran dia i millor DINAR !!!!! ...... encara ara tinc el gust de "l´arròs a la cassola" que va i torna, que va i torna, que va i torna ....... quin mareig, eh???? com damunt del kayac !!!!! i de tornada a casa, KARAOKE IN THE CAR, un altre clàssic dels diumenges !!!!!

" TE DEBO UNA"

2011-07-23T19:37:00.028+02:00

Ressenya extreta d´escalatrons, veure ressenya clicar-hi

Avui dissabte fem una escalada "express", d´aquelles que tenen horari "fixat" ( tot i que sabem que això no es fàcil !!!!) En tot cas utilitzarem els mitjans que l´homosapiens ha introdiït a la natura per arribar a peu de la gorra frígia el més ràpid possible.

Inicialment la via que voliem realitzar JP i jo era la Badalona, però tot xerrant de camí a "la roca" ens decidim per la del Carles ( ressenya extreta d'escalatroncs) per allò "d'innovar" a l'últim moment ( típic en les nostres persones).

La via és molt clara, ja que les seves xapes són de color verd, i per tant l'escalada es produeix de forma "fluïda" i gratificant, passant entre "camps de patates" la roca et va oferint "presa" en cada instant ( la ressenya d´escalatroncs fa honor a la via), per tant tot i que hi ha una cordada que entra darrera nostra, no tenim cap problema per gaudir de la mateixa.

El pas més compromés es troba a la L3, un muret de V amb molt bon canto, però que si no et coloques molt bé ( no parlem de drogues) et fa fer "la moto", però si mirem bé peus, podem chapar de forma segura i "alliberadora". Així doncs, desprès de ser valents, només ens toca arribar a la creu de la gorra, on ens espera l´entrepà merescut amb bona companyia.

Feia molt temps que buscava realitzar una via per aquesta part de la gorra, i ves per on quan la faig, la persona que em permet realitzarla em diu que em deu una, per fer realitat que siguem a la creu de la gorra, plegats tots dos ...... vols dir que no va al revès això ? que sóc jo qui us deu no una !!!, sinó moltes !!! jo us dec una a tots aquells que m'acompanyeu amb la meva ( vostra) malaltia. Molts agraïments ( moltes vegades no mostrats) que em permeten fer "llibertat" pels puestos, fer "superació ", fer "felicitat" amb l'únic preu de l´amistat i del gaudiment conjunt ( i és gratiissssss !!!!!) Per tant, us dic a tots els que en un moment o altre em compartit amb mi moments ja "inolvidables" US DEC UNA !!!!! ( com deia, guardiola nostre senyor !!!!) gràcies per compartir amb mi, allò que ningú altre tornarà a viure mai més, ja que els moments s´esvaixen i no hi podem fer res ..... per això són màgics i inolvidables, per això US DEC UNA !!!

I com algú var dir una vegada: No és valent qui no té por, sinó el que té voluntat de vèncer-la !!!

NO VEO NÁ !!!!!

2011-07-18T14:43:00.017+02:00

(veure fotos organització - clickar foto -)

Com si fos ahir, encara estàvem a Moscú que l´Elvira llença la primera pedra: PEDALADA NOCTURNA A ESPARREGUERA, 16 de Juliol, i esclar no ens podem estar de participar-hi, per allò de provar-ho tot. Formar els equips és una mica "foxón", però al final participem amb els nostres frontals, els nostres "al.lògens", les màquines com si fossin l´enterprise ..... tot "tre bien".

La Cursa consisteix en passar per un punts de control, als quals s´arriba amb un roadbook ( una cosa així com un llibre de ruta que et diu on girar i per on anar, amb kilometres, etc.) de forma que cada cop que arribes a un punt de pas, et donen el següent tram a fer. Tot això es fa a les fosques, per això, i tenint previsió del que passaria, el nostre equip l´anomenem NO VEO NÁ !!! tot un clam al que seria la nostra "andadura" per pistes i corriols esparraguerins.

Total que passades les 22:00 arranquem la nostra "cursa", i com no podia ser d´una altre manera..... anem a muerte !!! ( l´adrenalina de les competicions) tant !!! que porto el llibre de ruta que m´han donat, a la mà fet un ganyip ( i resulta que porto, portamapes "vàlgame la redundància"!!!!), però tenir a algú devant fa que el volguis atrapar ( sabeu de que parlo veritat ?). A les primeres cruïlles tot és aglomeració de gent, fins que encara no som al kilòmetre 5 que ja tenim els primers problemes tècnics, l´Ivàn s´ha quedat a les fosques ( i no es que no pagui el rebut de la llum !!!) és que el seu al.lògen s´ha mogut i enfoca a la constel.lació d´andromeda .... és a dir, que no ve ná !!!!!
Així doncs, tranquilitat i a reparar el focus ( que tranquilitat, ni tranquilitat, quita de ahí , unes brides, unes coses INTENTA DE ARRANCARLO IVÁN , INTENTA DE ARRANCARLO POR DIOS !!!! ........ coses de l´adrenalina que deiem) al final reparem l´averia i sortim cap el que seria la primera pujada "interessant", i ZASCA !!!! ja tenim la suada garantida ( els d´esparreguera sabem que es gasta a la vinyavella, oi?), doncs amb el grup calent ( i un servidor que anava mes revolucionat que la moto del Rossi en plena recta !!!!) anem a la recerca del primer control.
Passat aquest, ja agafem el nostre ritme de "crucero", ara ja tenim clar com funcionarem ( el sergi ilumina a tots els corredors i els altres no ens perdem ...renoi quin flash!!!!) bé, anirem tirant "a ritmo" i en cadascuna de les cruïlles agruparem al grup. A més ens hem fet lloc entre els equips i ja no anem tant agobiats. Ja sense preses a la sortida del Bruc, la orientació fa fallida momentaneament ( degut a l´excés d´ingesta de sindria que va alterar el meu "compass") però detectat l´error i solucionat, enfilem cap a Can Jorba, tot devallant per trialeres que gràcies a ser de nit, algú baixa de forma "sorpresiva" , i cadascú al seu estil ( que com deien ... no he caigut que m´he tirat !!!!!) i sense cap altre problema ens deixem portar per la gravetat i la velocitat per terreny conegut cap a Esparreguera on ens esperen les botifarres.

Desprès doncs dels 32 km a lo "vampiro", només toca anar a casa, una bona dutxa i a dormir .... bé un gelat i un gintonic tampoc van malament per arrodonir la nit, veritat ? ...... total a les 2:00 la joventud encara aguantem !!!!!!! ....... i ara que toca provar ? una cursa marxa enrera potser ?

TRILOGIA BLAVA

2011-07-10T21:39:00.018+02:00

Abans de marxar a l´Elbrus, i en un més dels dies d´entrenament, tot fent el camí dels Francesos (pujant cap al Montgròs), vàrem decidir, 3 intrepidos "forajidos", que pujariem la Cajoleta, el Montgròs i La Salamandra, per la seva "plasticitat" visual.

Resulta que si enllaces totes les cares Sud d´aquestes vies en el dia, en resulten 290 mts d'escalada d'un grau moooolt assequible, PERÒ a més a més, tenen una estètica a "ull d´ocell" d'allò més bonica i captivadora. Per tant no teniem dubtes, a la primera oportunitat, a l'ATAQUERRR !!!!

Arriba el dia, dissabte a les 8:30 comencem la marxa, ja que l´indret es d´aquells apartats de les multituds ( TOMA PREMIO !!!) triguem aprop d´una hora en arribar a la primera via. Intentarem fer el màxim de tirades llargues per minimitzar les reunions ( que com a les feines només serveixen per perdre temps !!). Així arribem a la primera chapa de la primera via a peu ( linea blava), objectiu La Cajoleta.

La Cajoleta té en el nostre 2on llarg el tram més bonic, un flanqueig aeri que et fa sentir ocell ( o sarganta ben arrapada a la pedra !!!!!), finalitzada la via, la enllacem amb la base del montgrós (desprès de realitzar un ràpel i caminar amb "goteres al casc"). En aquest tram el "astro rei" ens castiga de valent, així toca arribar ràpid a la via, ja que aquesta va a l'ombra !!!!

Comencem l´escalada desprès de la "dutxa". Aquesta línea és molt senzilla i tumbada, llástima, amb més temps potser haguessim trobat una línea més "newtoniana" ( per allò de la gravetat), però no sabíem com aniríem d'horari, per tant ...... això ara no toca !!

Total que ja som al cim del Montgròs !!! anem molt bé d'horari, per tant treiem els bocadills per fer una aportació energètica ( que la gana apreta !!!), a més a més d'unes cocacoles negres.

Aprofitem la parada, per observar l´agulla de La Salmandra, els últims 100 metres d'escalada que ens resten. Totes aquests vies tenen la característica de que estan equipades amb parabolts pintants de color blau ( vies blaves) i en principi la seva localització es força "senzilla".

Tot i això, no encertem exactament l´entrada a la via ( ja que les fotos que teniem via ens fan errar l´entrada - la correcte és la línea verda i no pas les blaves que són les que vàrem realitzar nosaltres), per tant perdem aquí una mica de temps ( i las gafas del cerca, veritat Ivan?).

Un cop solucionats els problemes de l´entrada i per tal d´evitar una "R" intermitja, fem una mica "d'escalada EGAN", fins localitzar la primera chapa, i això permet fer la via en un parell de tirades, i ja hi som, La Salamandra, amb una panoràmica absoluta i total del que ens envolta, magnífic punt per sentirse petit i insignificant.

Aixi doncs, els "tres pitufos", ( per això de les vies blaves ) estem d´allò més contents i feliços, ara només toca baixar i fer uns refrigeris en forma de beguda merescuda, que aportaran encara més grandiositat al dia d´avui, total en 8 hores hi ha algú que trobi quelcom millor a fer ?

Nosaltres no !!!!!, bé ........ si haguessim afegit baixar el joc de l´oca ????? ....... però com diu la dita "la avaricia rompe el saco !!!!" ......

SUANT DE VALENTS

2011-07-04T00:07:00.008+02:00

Diumenge hem d´aconseguir que uns i altres estiguem contents, unes per anar a la platja, altres per anar a escalar. Trobem un punt intermig a la Facu, Canyelles, ja que pel matí hi podem estar ( tot i que no a l´ombra precissament) i desprès de dinar, podrem anar a relaxar els nostres cosos al mar ..... sona bé, veritat?

Totes les vies al sector esquerre són asequibles i de força longitud, 30 mts. aprox.

Comencem per muntar un IV, Angie, per tal de que tothom tingui bones sensacions.

Mentres les noies repeteixen la via en tope rope, els nois, muntem un V al costat ( més que res per vigilara les noies !!!!), Montserrat Bardi es diu, ja ens agrada més aquest grau, ja que s´ha de "suar" un xic més.

Les noies demanen més roca, i els hi muntem un altre IV, Lourdes ( així no pensen en la platja !!!!).

Aprofitem que les noies estan a la roca calenta ( per la temperatura més que res) per ficar-nos aquest cop a la Via Cesca, un V+ molt gratificant, ja que combina moviments i longitud, aixi doncs és la via que disfrutem més del dia.

La calor i la gana ja no es poden "amagar" per més temps, però encara tenim uns minuts per aprofitar i acabem pujant Tati Conill, un V+ que té la seva part més complicada just al principi de la via, per tant, en un tres i no res, recollim trastos i ....... a comerrrrrrr!!!!!

Són les cinc i podem complir la segona part del contracte, estem a la platja desprès de dinar, així podrem remullar els nostres cosos "suats" i "atletics" en el mar mediterrani i aconseguir una migdia uns, i unes lectures altres dignes d´un rei ..... si al final qui no es feliç es perqué no troba "l´equilibri", oi ?

TORNADA A LES TRINXERES !!!!

2011-07-01T12:10:00.008+02:00

Doncs ja som aquí, en un tres i no res, visita a les Russies, visita a l'Elbruz, i "aquí no ha passao nada!!", 15 dies de "treball" i cap a casa que falta gent !!!

El passat dissabte a les 23:00 arribavem al Prat, satisfets de la feina feta. Toca descans merescut PERÒ, tampoc ens passesim que el cos s´acostuma i això no pot ser bó.

Per tant dimecres, tornada a "la roqui de la escalatti", per estirar els braços ..... toca sector nou (sector animal) amb la gent d'Esparreguera, entessos de la matèria.

I per començar, Mofeta Pudenta un 5b prou assequible, no fos cas que comencessim amb caquetes ......

Avui a més s´ha d´anar per feina, ja que toca reunió a la nit, per tant pim-pam fuego !!!! Joan i Glòria van a continuació, ja que formem "equipo", la Cristina i el Xavi han començat més "punkies" i ja van directes a vies més "dures".

Tot seguit, Toixó panxut, un 5b semblant a l'anterior però més fi de peus.

Mentres el Xavi i la Cristina ja porten un parell de 6a, nosaltres fem Papallona Assessina un 6a que només té un pas "complicat" però que es pot resoldre prou "elegantment".

I jo per avui ja en tinc prou, no obstant el grup continua fent "pedra" i completa la resta de 6a de la placa, rappenat invertit, eriço punxegut ...... bé en definitiva un sector prou "animal"

SILENCI, S´ENTRENA

2011-05-22T22:31:00.010+02:00

Dissabte, sortim d'Esparreguera de la Fonda "Paquita" ( bé, és casa de la mare, però teniem tal oferta gastronòmica que ..... impossible resistir-s'hi!!!) més tard del que haguèssim volgut. Anem en direcció al Cotiella 2912 mts., cim sempre desitjat, però oblidat per no trobar-se "a la zona caliente" de Benasc. A l'arribar al pàrquing plou, la intenció inicial era arribar al refugi d'Armeña, 1860 mts, però veient els cotxes i els núvols , decidim que ens ho jugarem tot a l'endemà ( toma ordago !!!). Avui dormirem al Peugeot Hilton ( no és la primera i tampoc serà l'última !!!). Així doncs el pla és senzill, sortim de 1330 aprox. i arribem a 2912 mts.

Diumenge, per poder dinar "en condicions" sortim d´hora, ens aixequem a les 4:00, però fins a les 4:30 no som persones humanes, preparats per sortir hi som a les 5:30, coses del directe ( i sort que només som la Salvi i jo !!!).

Complim l´horari fins al refugi 1:30 ( la cosa va bé !!), el pedregam ja treu el nas, avui toca saltar de roc en roc ( les zones kàrstiques ja ho tenen això), tampoc tenim molta conversa, amb l'expedició de l'Elbrus al girar la cantonada, les ments pensants ja només es plantejen entrenar, fer desnivell, dormir amunt, arribar en condicions per la data. Per tant anem inmersos en els nostres pensaments .......... però amb l'ullet no ens deixem de vigilar ( que hi ha massa alpinista solter !!!! tot i que no es veuen "moros" en la costa). D'aquesta manera, tot seguint fites, arribem al coll ( on la neu fa acte de presència tímidament) i observem l'última de les grimpades abans de cim. Han passat 5 horetes i ja trepitgem "l'objectiu". Com diria aquell no està mal per ser "uns aficionats". Ara si volem dinar ........ je, je que ràpid es trobar un nou objectiu, hem de baixar ràpids. Totes les pedres que abans veiem, de sobte no hi són ( però si que castiguen !!!!), i desprès de ganyips i aigua durant el descens arribem al cotxe a les 14:00, hora perfecte per encarregar hora a las Bodegas d´Ardones ( GRAUS), que la princesa bé s´ho ha guanyat i jo .... bé jo en SILENCI....... que es dina !!!! ( i els que em coneixeu ja ho sabeu que és l'únic moment que CALLO !!!!!!)

BYE, BYE, SNOWSHOES

2011-05-17T08:17:00.006+02:00

Comença el dia a les 4:30, ens hem aixecat al bungalow i hem fet un bon esmorzar, a base de pastís de nous, suc i café !!!, ara aquest finde tenim els bioritmes tot bojos !!!!, dormir, sopar, esmorzar, tot a deshora !!!! Destí novament la Besurta, avui toca Maladeta, si la meteo no està graciosa !!!!!!

Avui hem decidit portejar tot el material, incloses botes fins on poguem, i deixarem les bambes "amagadetes" sota uns rocs, PLENO AL QUINZE, potser la comoditat o que hem dormit més que ahir, fan que pugem com els isards ( bé una miqueta menys !!!).

Estem de sort i ens retrobem amb la Carme i el Josep, coneguts del Lenin .... i de blogs !!!! xerrem una miqueta però veuen el nerviosisme a les nostres retines i ens deixan marxar .... una abraçada !!!!!

Hi ha molta gent, sembla que avui hi haurà ticket d´entrada, així doncs no podem perdre temps i vinga amunt, nerviosos, com serà que fins i tot a algú li cau el casc de les manys (a buen entendedor .....) sort que amb tanta gent li recuperen sense problemes.

Tot i les hores ( un xic tard pel meu gust) molta gent marxa a l´Aneto i cap a la Maladeta no hi va molta gent, tenim sort, encara no sabem com, però hem arribat a cim i la gent que hi era marxa, tot per a nosaltres sols !!!! gaudint del dia, de les vistes i de la companyia, avui si que

triumfem, del tot, cirera, pastís, café i puro !!!!!!! to pa dentro !!!!!!

A la baixada ens trobem a tot el personal que va de pujada, ens enganxa a a la canal, però no hi perdem molt de temps, ara tenim les pales amb la neu dureta per a nosaltres, i falten cames per girar tot el que voldríem !!!! activem el gps per localitzar la roca amb les nostres bambes i sembla que la utm ha estat encertada ja que hi anem de cap, per tant bambes als peus .... ( quin descans !!!) una bona teca i cap al cotxe, aque avui tenim retorn !!!! per cert Ivan ..... la pròxima raquetada pels pirineus la montes tú veritat ?

SENSE CIRERETA

2011-05-17T08:14:00.007+02:00

Són les 4:00 de la matinada, a los llanos de la Besurta, i només hem dormit 2 hores. Qui diria que ahir divendres, sortíem a les 22:00 de l´EGAN tot il.lusionats cap a Benasc, i que tot just fa 4 hores estàvem a Bellcaire d´Urgell, fent una pizza a l´unic bar que vàrem trobar obert, on coses de la vida, fins i tot ens van convidar a un "orujo" txec o polac ( és igual era fort de la muerte !!!) que segons paraules del "barman" s´ens posaria molt bé !!!! ( a mi em va treure els mocs i els estornuts, això és veritat !!!).

En definitiva, que arrenquem la màquinaria adormida per arribar tot just a enganxar la sortida del refugi del Xavi i companyia ( Toni i Ricard). Van a l´Aneto, i tot i que la meteo ens dóna un 50% de vidilla, ens hi agafem a ella tot esperant que la finestra aguanti prou per arribar al capdamunt de tot.
Tot i que creia que anàvem tard, resulta que som els primers en passar portillón, fins i tot, tenint en compte que avui l´Iván s´estrena com a esquiador ( ja havia fet alguna sortideta, però res que s´assembli a l´Aneto, i menys amb material personal), doncs tot i això, pensant que ell té un handycap important, anem pujant poquitor a poquitor, amb un dia magnífic, sembla doncs que la cosa pinta bona.

Però, no es pot dir que es blat fins que no hi és al sac i ben lligat !!!, a 50 mts del cim, a menys del pas de Mahoma, la muntanya dicta sentència, els núvols que havíem vist al llarg de la glacera de l´Aneto volen fer acte de presència i comença a nevar de forma ferma i potent. La visibilitat es reduïda, i no pinta massa bé per fer un descens "a tope". Decisió ENCERTADA, toca retirada tot i la proximitat del cim, a més, em fet el que tocava, que era fer desnivell, hi haurà dies millors ..... i també pitjors !!!!

Doncs, manos a la obra, fa fred i la visibilitat es cada cop pitjor, cal anar llençant "balisses" humanes cap a les parts inferiors de les pendents per marcar un itinerari segur. Tot baixant la visibilitat va millorant, i podem aprofitar trams del recorregut per treure tota l´adrenalina acumulada i la frustació per no haver trepitjat el cim desitjat, i bé que ho aconseguim, chus a tope !!!!

Arribem pròxim a Aigualluts, i la muntanya, com si volgués fer burla, ens ensenya el cim de l´Aneto, s´ha obert la meto, ara fa sol, TOCA ELS COLL..... , però això es així, ella mana i per tant sempre guanya, o pensàveu el contrari ? , però avui està graciosa, ara desprès d´una estona de calor i xafogor insoportable, es posa a ploure,..... ens fa una gràcia !!!!!! i per si fos poc, ens han robat un pont per creuar el riu, veritat Xavi ????

Finalment però, arribem novament amb sol al cotxe, com a mínim podrem recollir en condicions.

Parlant, parlant surt la paraula PARRILLA ( va ser un acte reflex !!!!!) però bé ens ho havíem guanyat, DINAR A LA PARRILLA, no se diga más !!!, i desprès descans que aquest finde tenim doble sessió ( demà toca més desnivell a la Maladeta !!!!), per tant tot i que no hem tingut la "cirereta" del cim, com diu uno que yo me sé NOS HEMOS COMIDO TODO EL PASTEL !!!!!

NO TÉ PREU

2011-05-01T22:00:00.013+02:00

Fa dies que anem a esportiva, i és molt guay i xulo, chachi piruli que diríem, però la raó de ser és que tot serveixi per anar a fer via llarga, equipada?, no importa; el que importa és gaudir de la tranquil.litat, i si es tracta d´agulles ......., tot i que vegis que totes elles són plenes, fins i tot així són boniques, amb tot de persones per aquí i per allà ..... en definitiva, l´ambient que s´hi respira no es viu enlloc més de la muntanya.

Però no volem estirar més la mà que la "samarreta tèrmica", i anem a tiro seguro, a més fa moooooolt temps que volia trepitjar la Miranda de les Boïgues, i ho fem per la seva aresta brucs, tranquil.la, senzilla, però una gran clàssica, perfecte per gaudir i començar amb bon peu una nova etapa.

"Los tres mosqueteros" som els de sempre, ja ens coneixem , i no cal dir gaires coses entre nosaltres, bé, alguna que altre "tonteria", però tenim clar que avui no hi ha presses, que no farem molta cosa ( tot i que jo no pari d´incordiar!!!!), però avui no és un dia de rècords, cronos, temps, metres..., és un dia de mirar al voltant, de dinar tranquil.lament, de fer el llangardaix ..... de fluir.
Tot i la tranquil.litat, desprès de dinar, ens proposem una alternativa més, per una estoneta xica, pugem a l´agulla de la Portella Inferior, malauradament , pensàvem pujar per la seva cara est, però les vies estan desaquipades ( les dues primeres xapes) i per tant hem de pujar per la normal, ( no cal fer-se mal a última hora).

Total, que no podem estar més contents, una jornada, pacífica, amb bon temps ..... ( i això que trona i plou a Collbató) els deus fan que estiguem just al racó on encara queda sol !!!, i com deia un spot que jo me sé .......

Corda 125 euros, casc 60 euros, arnés 90 euros, peus de gat 100 euros ........ ESCALAR AMB AMICS ..... NO TÉ PREU !!!!!!

1000 I UNA SORPRESES

2011-04-25T23:13:00.008+02:00

Últim dia de Setmana Santa ( ja ???), i vet aquí que la meteo no varia, risc de pluges, i bla, bla, bla ( ja cansa eh ??). Doncs agafem trastos per si podem escalar, però el plan A és anar primer a caminar una estoneta, a St. Jeroni pel camí dels Francesos i desprès ja baixarem pel camí del Pont.

Recordem la pujada del passat divendres ( tornem a repetir Francesos !!!!, suposo que ens va agradar !!!) i al arribar al collet que et permet baixar al Torrent del migdia ( sí,sí, el que ens varem passar !!!) fem una foto panoràmica , ja que hi tenim feina per dies pròxims, cajoleta, montgrós i salamandra ( 350 mts de paret a enllaçar mitjançat escalades !!!!)

Tornem a equivocar-nos ( aquest cop voluntàriament !!!) per anar cap a Sant Jeroni, quan tot just comencen a caure les primeres gotes (vale ...de suor també ) però, poca cosa per a gent que conquereix núvols. En 1:30 ja hi som al cim de Montserrat, amb una ventada que ens fa volar (y yo con estos pelos !!! eh Sergi ???).

Per fer-ho circular, baixem pel camí del pont ( marques blanques), un camí prou juganer i divertit, i com sempre diem els que ens estimem "La Montse", aquesta muntanya sempre té racons i SORPRESES a oferir, PERÒ vet aquí que la bona encara restava per venir ......

Al arribar al cotxe, que si ens quedem a dinar a casa, que si unos pollos ...... que si una mona ...... i..... UNA CÀMERA DE FOTOS, AQUÀTICA, GPS, ALTIMETRE - BAROMETRE ...... si, es que jo .... però ....jo creia, però....... sniff, sniff, sniff, ooohhhhhh quin regal TAN ENORME que m´han fet la meva "princesa" i els meus amics ( Jordi, Àfrica, Ivan, Vero i Carlos) pel meu aniversari que encara ha d´arribar !!! SUS VOY A MATAR A TODOS !!!! .... ara no tinc excusa, HAURÉ DE FER MÉS FOTOS PEL BLOG!!!!!

CONQUERIDORS DE NÚVOLS

2011-04-24T22:39:00.010+02:00

Diumenge, objectiu Pedraforca, pollegó superior de 2506 mts. No és un desconegut per a la gran part del grup, però per l´Àfrica i el Jordi és la seva primera vegada.

La meteo no és la mes adient, ja que la muntanya es envolcallada de núvols, a més a nevat, però això fa que l´objectiu sigui més "llaminer" ja que són poques les vegades que podem veure a aquesta muntanya amb el seu millor vestit.

Abans d´arribar al Coll del verdet, la gent que ens trobem de baixada ja ens avisa que avui el cim és força car, que només ha pujat un grup amb grampons, i que la grimpada está delicada, que la visibilitat es nul.la, que bufa vent, renoi !!! però ja posats a tirar avall, fer-ho quan no poguem tirar amunt, no ? amunt doncs !!!!

Efectivament la grimpada té neu, però no gel, problema dels grampons ressolt. Si t´hi fixes bé on posar peus, i les mans les coloques on toca ..... no tenim cap problema, per tant primer round per a nosaltres.

El vent ..... una bona segona capa "windstopper" i apa, a passar calor !!!! segon round per a nosaltres, i la visibilitat ? bé no hi ha molts camins a seguir !!! i tenim la sort que el nostre porta unes marques grogues que es veuen prou bé ...... trecer round també per a nosaltres i per tant amunt, amunt !!!!

Veritablament però, sembla que anem caminant per un núvol enorme, encatifat amb la neu blanca, que fa que les imatges al nostre voltant semblin tretes d´un film de somnis, i on les ombres es transformen en formes on t´hi pots agafar per arribar més enllà.

Pujant, i malauradament baixant, cada cop ens aproximem més al cim. Arribem gairabé amb el grup que anava devant nostre, i entre tots plegats suposo que serem unes 12 persones, ( algunes vingudes de l´enforcadura), herois " de lo inútil" però conqueridors de núvols, avui serem pocs els que trepitjarem el cim.

Fem la foto de grup, tot i que no sabem del cert si hem quedat retratats ( coses de tenir la pantalla trencada de la càmera), parlem amb uns i altres, fem uns ganyips però ràpidament ens hem de posar "en marxa", avui les vistes són "molt aburrides" ( serà xq estem dins d´un núvol ????). Ara toca enforcadura, tartera i anar a dinar ...... ja tenim un nou objectiu !!!!!

Així doncs, tartera avall, entre rocs i neu, el grup s´estira i poc a poc, tornem al món real, on allò que veiem és allò que és, no com al regne dels núvols, on les llums i les ombres fan que tot sigui misteriós i secret, .... on ets sents com un conqueridor, com un descobridor d´allò prohibit i inaccesible, com les muntanyes .......

EQUILIBRISTES DE LA BICI

2011-04-24T22:27:00.010+02:00

Equilibrista Acròbata especialitzat/da en l'execució d'exercicis d'equilibri amb el cos o amb objectes diversos ( podriem dir que una bici és un objecte divers !!).

Primer dia de vacances ( no va per tú jordi) de Setmana Santa, la predicció de la meto ha fet que establim com a camp Base d´actuacions, la població d´Esparreguera ( serà xq es casa nostra ... si és que hi ha casa d´algú ... que diria aquell).

La intenció es aprofitar els dies segons vinguin, i avui toca btt, que fa dies que la tenim abandonada ( uns més que altres), per tant el Jordi i l´Àfrica que han sortit d´Olesa hem recullen per anar a Collbató a recollir al Ramón. Pugem per la Vinya Vella, i per la Serra Allà ( i no es conya que es diu així !!!!!)

Sortim de Collbató cap a Can Maçana, pel camí que tantes vegades ens ha vist passar. Passada laVinya Nova agafem el corriol on podem realitzar "els equilibris" que desitgem, l´Àfrica té un número especial per avui, però ja se sap, els números d´equilibri moltes vegades resulten perillosos i PAM ,avui ha tocat caure a la xarxa !!!

No ha estat res, una mica de terra per aquí, una mica de fulles per allà, res que no poguem resoldre amb uns "ànims que no ha estat res !!!" ( show must go on !!!!) ..... total que continuem, cap a Can Maçana, però la pluja fa acte de presència, així doncs, toca retirada.

Encara ens queda temps per gaudir d´algun corriol en baixada que fa que que els exercicis "d´equilibri" hagin de ser correctament executats, i si no és així ..... peu a terra !!!!! ( fins i tot i si arriba el cas, anticipant-se al perill, eh Àfrica ??? ... i encara que sigui pujada, que també les carrega el diable !!!!!).

Al final, gairabé 30 km uns i més de 30 altres !!! però com a número del dia, "ingravidgirl" no pedalea ..... sinó levita !!!!!! bons equilibris a tothom.

ANOCHECE QUE NO ES POCO

2011-04-20T00:13:00.010+02:00

Avui gràcies a la Salvi visitarem el Montgrós ( 1133 mts), toca entreno, i toca aventura, natura salvatge, toca .... encigalada horària. Sortim de la pista de Can Jorba, inici del camí dels Francesos a les 18:00, a 493 mts. Fa sol, i ens queden moltes pedres que treure del camí.

La intenció és pujar i baixar, fins aquí tot correcte, a la pujada però decidim que hem de pujar més del que teniem "inicialment" previst i enlloc d´entrar a la Canal del Migdia quan toca, ens dirigim cap el camell de Sant Jeroni, per fer més desnivell i més volta, que pa eso semos del EGAN.

Quan les hi explico als companys per on passarem, lo flipan en colores, i esclar, un cop en la "brecha" ...... bé sobren les paraules, descobrir aquests racons que tant estimo, no té preu !!!

Al cim del Montgrós el color de la tarda fa que "la Montse", com deia la cançó ..... tiene un color especiaaaalllll !!!!, però el color que tindrá el recorregut de tornada per a nosaltres serà de foscor, tot i que encara hi ha gent a Sant Jeroni, nosaltres tenim més feina, per la dificultat del camí de tornada, que per fer-ho més divertit no serà el mateix de pujada.

Baixarem cap a Can Jorba pel coll de Mosset ( el que dona accés a la Canal Roja), així doncs, comencem a devallar més tard que d´hora, fins que creuem l´entrada de la part esportiva de la Canal hem pogut fer-ho sense frontals, però com a bons EGANENCS, treiem els llums, ara som els únics animals a la muntanya que en portem ( així ens reconeixeran !!!)

22:00 i arribem al cotxe, 4 horetes, hem aprofitat bé la tarda ..... bé i la nit, llàstima que avui no hi haurá APM, però qui vol tele amb les aventures que ens brinda una tarda d´entreno !!!!, i demà més aventura ....... agafem els frontals ?

LA PRESA AIXECA POLS

2011-04-19T00:06:00.000+02:00

Aqui teniu el recull fotogràfic de la visita "relampago" que ahir dilluns vàrem realitzar los tres foragidos perseguidos por la ley, motivo: circulación por la pista de la Vinyanova a grandes velocidades ...... si es que com diuen a l´Africa: la prisa mata amigo !!!!! Al final, feina pendent que intentarem resoldre al llarg de la setmana, que més dura que la roca és la meva tossuderia !!!!

Per cert agraïr al Sergi la sessió fotogràfica !!!

NORÍS 0 - MONTEIXO 1

2011-04-17T21:24:00.010+02:00

Cap de setmana de Fútbol, cap de setmana de Madrid-Barça, d´emocions fortes, però vet aquí que n´hi ha que anem a un altre ritme, i així el dissabte a la tarda, el Sergi i jo marxem cap a Vallferrera, amb l´objectiu "d´intentar" pujar el Pic de Norís ( desitjat fa temps altrament !!!). Hem decidit atacar al Norís per la vall d´Aixeus, buscant la materia blanca que es troba a uns 2100 mts, però a 1900 hem de parar i fer "fonda", ja que una congesta ens impideix el pas.

Són les 7:00 del matí del diumenge, que ja ens despertem, a les 8:00 tenim endreçada "l´habitació" i sortim amb "l´esmorzar europeu" posat. Per pista i caminant arribem ràpidament fins al pàrking on haguessim volgut arribar ahir a la nit, a la pleta del Frares. Passat aquest punt, i aprofitant la neu que trobem i alguna que altre allau, anem guanyant metres.

L´intenció és remuntar fins a l´estany d´Aixeus, per accedir a la pala nord del Norís, però avui la sortida requereix inventiva i molt d´olfacte, ja que la neu no és continua, i això fa que tinguem que trampejar la situació, ara per aquí, ara per allà. Arribats a l´Estany, observem que la ruta d´ascensió al Norís no es troba en les millors de les condicions, i per tant ...... toca canvi de plans ( ho portem a la sang !!!), des de el punt on som, tenim a l´abast el cim del Monteixo, un xic més alt (2906 mts.) i que ens monstra dos pales amb continuitat i desnivell. No triguem massa en pendre la decissió ( pensar en el descens d´aquestes pales ajuda !!!), així doncs ja tenim nou objectiu.

La neu es comença a estovar, i hem de parar compte en foquejar com cal per no patir una relliscada i perdre tot el desnivell guanyat. Cada cop les vistes són més espectaculars, tenim al voltant el Norís, l´estany cada cop es fa més petit i cada vegada més, veiem la Pica, el Sotllo, Verdaguer,........llàstima que les condicions d´innivació no siguin les millors per aquelles contrades.

No podrem arribar fins al mateix cim amb el esquís, ens faltaran uns 200 metres, que haurem de resoldre a peu entre rocs i neu, però la pròximitat del cim fa que no tinguem problemes en fer aquest tram, tal i com fan la resta de mortals "caminant". Segons ha anat la jornada, podem estar contents del resultat que hem aconseguit (Sergi jo estic molt content, i tu ???), cim, vistes, i el que encara és millor ...... el millor estar per arribar !!!!, la baixada pinta d´allò més divertida, així doncs anem a buscar els esquís que ja en tenim ganes !!!!!

Tal i com ens "oloràvem", trobem una neu primavera damunt d´una capa dura que fa que l´esquiada sigui senzilla i divertida, a més la pendent fa que el descens sigui més "adrenalínic" i xalem d´allò més, ja que enllacem els tubs i les pendentes amb continuitat i divertimento, oh la la, oh le le, una esquiada és.... el millor que hi ha !!!!!

Al final 1000 mts de desnivell, cim assolit, baixada a tope !!!! com deia aquell, on hi hagi una bona esquiada, que se quite el fútbol !!!!!! ........ i el millor és que hauré de tornar algún dia per intentar novament el Norís, grande Pirineo !!!!!!!!!

MALLORCA ENCANYONA

2011-04-10T23:58:00.018+02:00

Bé, si volgués explicar tot el que hem viscut aquest dies, segurament hauria de construir un altre blog només per a Mallorca Encanyona, i evidentment, no és viable, ni saludable per a tots els seguidors del blog ( ara que ho penso tampoc per a mi), per tant pensant en vosaltres ( mira que es de ser buena persona !!!) intentaré que les imatges parlin per si mateixes.

PERÒ, ( quina paraula més bonica, veritat ?), si que és de Justícia explicar quatre coses de Mallorca Encanyona.

El projecte comença un dia d´hivern amb els tècnics del ..... ondia que resulta que ho tenia que fer curt !!!!! perdoneu !!!

1.- Decidim anar a Sa Fosca 2.- busquem vols 3.- marxem dijous 7 d´Abril 4.- jo no puc, jo si puc, jo no ho sé ( aquesta és l´Àfrica), jo ... total anem 11 persons 5.- ( ya me pasao !!) tot lligat en pernoctació i menjar ( gràcies a Rosa, Bernarda, .... us estimem !!!) 6.- divendres Sa Fosca, no !! divendres Mortitx, no!!, divendres Almadrà, no!!! OSTIA que al final fem el Coanegra que no el teníem ni plantejat !!! ( toma previsió, organització i decisió....) coses del destí 7.- DISSABTE, ohhhh que gran el DISSABTE, que bonic el DISSABTE, quina meravella el DISSABTE, .... he dit que vàrem fer SA FOSCA ? ...... si no heu estat les fotos no fan honor .... aneu-hi que jo us acompanyo !!!! 8.- Diumenge per acabar un barranc al Mar, Na Móra 9.- Volem cap a casa just in time 10.- em menjo a casa un tros d´ensaimada de crema, olé tú !!!! and THE END

Tot i que sembli mentida .... no hem anat gens estressats, em tingut MOLTA QUALITAT DE VIDA ( gràcies a la Bernarda, tot s´ha de dir !!!) i tothom ha deixat la seva empremta a l´illa ( bé Baena, tu alguna cosa més!!! que lo sepas .....) i l´illa en nosaltres ... sobretot SA RAFA !!!!! .... en definitiva, si ho tingués que tornar a fer HO FARIA IGUAL !!! ...... o no, qui sap ( això passa per ser de l´EGAN !!!!)

Fotografies de Coanegra

Fotografies de Sa Fosca + Torrent de Pareis

Fotografies de Na Móra

Per entre flors, per entre espines,

lo que era estany se fa torrent,

i avall, endins, se va perdent

per un rocam com en ruïnes...

No hi troba ja murta ni alzines,

molsa ni flors,

quan allà abaix, desfeta en plors,

dins la gran Fosca l´aigua cau...

- Ah! Com la vida és el Gorg Blau !

Poema Gorg Blau, Miquel Costa i Llobera

MAI TREPITGES EL MATEIX CIM

2011-03-27T20:08:00.013+02:00

Moltes vegades quan analitzem una sortida parlem molt a la lleugera ( i penso en mi en aquests moments) i l´analitzem vanalment com un cim que ja havia fet, o un cim que no havia fet.... Normalment sempre li donem més importància a aquell cim NOU en el nostre curriculum, GRAVE ERROR en aquests temps de consum, competició i resultats ......

La ruta, la companyia, la meteo, l´estat anímic, TOT pot ser diferent, i el resultat és que el sabor del cim és diferent, potser serà el mateix munt de roques de l´última vegada, però tot i això el GUST és diferent.

Així, aquest dissabte buscant el 50% de meteo bona que donava el meteocat, ens endinsem novament la vall de Mascalida, a Tavascan ( ara fa 2 mesos que ho vàrem trepitjar per primera vegada), i amb l´objectiu de fer el màxim possible ( i veient que la ruta directa al Ventolau no pinta gaire bé) remuntem pistes per buscar una alternativa.

Avui el marcador és d´esquiadors 5, raquetistes 3, ( potser estem marcant tendències ?) , foquejant o raquetejant anem seguint unes banderoles que a l´endemà han de servir per marcar el traçat de la competició d´esquí de muntanya per parelles, que es cel.lebra a aquesta estació dels Pirineus.

Per variar el recorregut que vàrem fer al Gener, decidim endinsar-nos al coll que mena cap al Ventolau, a l´E de la coma del Forn, i segons pinti la meteo ( aquesta tarda donen tormenta) decidirem si continuem a l´objectiu Ventolau ( o ventiscau, o ventiflau que diuen algunes) o fem un canvi de plans ( normal en les nostres últimes sortides).

Assolir el coll de 2538 mts. es fa feixuc, la neu en un estat primavera fa que la progressió sigui un xic "lliscant", però per pedres uns ( correcte, els raquetistes) i per neu els altres ( quina elegància el d´aquesta modalitat !!!!) assolim el coll, just en el moment que s´ennuvola tot plegat, avui la decisió l´ha fet la mare natura, i si ella mana, nosaltres obeïm, avui tocarà fer la Coma del Forn.
Per arribar al cim des del coll, ens hem de descalçar esquís i fer-ho per carena, fet que dóna una visió mes alpina a l´ascensió, a més aquesta carena ens col.locarà en un tres i no res als voltants del cim de 2685 mts.

Arribem a cim amb les primeres gotes d´aigua, així doncs no podem enderrerir molt la nostra tornada. A més a més, baixem per la ruta normal ( que coneixem del Gener) i que ens facilita una ruta circular ( que en són de bóniques les rutes circulars !!!). Aquest cop els esquiadors arribem secs al refugi, els raquetistes però, no tenen tant sort i arriben ben molls, qüestió de velocitat !!!!

Al final però, amb un beure al final del dia, tot s´arregla, uns i altres comentem la jornada, i el somriure il.lumina les nostres cares ......

Moraleja, La Felicitat és un trajecte i no un destí !!!! ( i si el trajecte el fas amb amics ....... ENCARA MILLOR !!!)

LA NOCHE ME CONFUNDE

2011-03-21T00:13:00.002+01:00

Si algú de l´EGAN mai us diu ....... no, jo no he entrenat !!! jo ara estic molt fluix !!! tu si que estàs fort !!! jo vaig a GAUDIR !!!!! i resulta que t´has apuntat a un esdeveniment com ara la Cursa de la Lluna .......... DESCONFIA !!!! és la nova tàctica EGAN !!! ..... SORTIDA !!! i no els tornaràs a veure fins al finalitzar la cursa !!!! coses de la NIT ..... que nos confunde !!!!

DE REGAL !!!

2011-03-21T00:12:00.001+01:00

Avui tenim cursa de la lluna, i ja que tenim el bitllet del cremallera GRATIS ...... doncs a aprofitar-ho !!!! ( com es nota que som catalans !!!)

Així l´objectiu no serà res agosarat, ja que les hores tampoc permeten res espectacular, per tant el pic de l´àliga serà el nostre objectiu, per fer un descens fins al refugi del mateix nom.

Dit i fet, sempre buscant l´itinerari mes ..... AMABLE !! de la muntanya fem cim en un tres i no res ( 2422 mts), però ens treu el mono ( bé al xic li posa !!) i així fem despesar per menjar quelcom.

La baixada disfrutona a la part superior i més xop, xop abaix, però en global molt divertit !!! ara a menjar i a descansar per estar "preparats" per a la nit. ....... bé això qui volgui fer temps, esclar !!!

A TUTTI PLENI

2011-03-20T19:57:00.006+01:00

Si busquem el significat de " a tutti pleni" vol dir a tope, a full, vamos ........ escalar a Graus un diumenge qualsevol !!!. Nomès les vies que quedaven a l´ombra estaven buides ( fins que la gent que anava arribant no tenia més "puestu").

Així nosaltres al "esprint" aconseguim ficar-nos a la placa del sioux. Comencem amb Rhinoceroscript, un 5c que és una mica perapunyetes, però avui per escalfar surt sense problemes.

Li fem un pegue a la via Poma Poma, que ha muntat el Deivit, un 6a+ una mica "especial" però que li tinc certa debilitat, suposo que per la seva sortida, que es força bloquera. També surt, per tant la cosa "va bene" que diria a terres llunyanes.

La Júlia, que ha fet el primer 5c, proba ara Atac Sioux, i disfruta d´allò més, ja que aquest 5b té la part "més bónica" a la part superior, entre dona´m corda i agafa corda, anem passant els metres, i es d´allò més "entretingut".

Ja per últim provem una via que vàrem veure com la muntaven ja fa unes setmanes, es troba a l´agulla dels marges, i sembla una combinació de Aprop i Bronco ( entre 4c i 5c) i li donem un 5, sobretot per la sortida que té. Doncs COLORIN, COLORADO .... ESTO YA ESTA ESCALADO !!!

I NO ESTEM TRINXATS !!!!!

2011-03-13T23:08:00.006+01:00

Aqui teniu companys,a disfrutar igual que aquest matí:

Per cert, ho heu fet tots molt i molt bé !!! felicitats !!

GRAN PRIX BASTIMENTS

2011-03-07T00:11:00.011+01:00

Un, dos, tres ... FUEGO !!!!!, aquesta podria ser la crònica de la sortida d´ahir diumenge al Bastiments.

Amb les portes de la Cursa de la Lluna a tocar, el psico del grup, pensava més en si seriem capaços de pujar al Bastiments a bon ritme, per tant, fer servir la sortida com a entrenament. Llástima que al Jordi ningú li havia dit res !!!!!!

Sortim del pàrking inferior de Vallter, de forma "controlada" ( em vaig possar devant per no deixar passar a ningú, no per rapidesa, sinó pel volum que ocupo !!!!), i aprofitant la primera i única parada "fisiològica", zasca, el Toni llença el seu atac.....

Ja no el tornariem a veure´l fins al capdamunt de tot !!!!( equipo ? quins records, eh ?).

A continuació, tots agafem el nostre ritme, i cadascú fa la muntanya com li va millor ..... Sols !!! però també hi ha dies d´aquests, veritat? ( sort que són pocs !!!!), i és que l´esperit d´entrenar i superar-te fa oblidar la resta de factors.

Tot i això, no treu que al arribar al cim gaudim tots plegats del mateix, amb un dia magnífic, amb panoràmiques d´arreu, Montserrat, Puigmal, Canigó, .... cims que han estat i seràn novament font d´aventures i d´experiències i que ens faràn ser feliços, com ho som avui, com ho serem en breu instants, quan inciem la baixada, ja que ara toca gaudir encara més ........

A la baixada el "raquetaman" ha de fer un sobreesforç per no quedar massa despenjat, mentres els "palilleros" enllacem la pala principal del bastiments, amb un dels tubs pròxims al coll de la marran, i que fa les nostres delicies i també la dels "espectadors" que aglutinem a l´entrada de la canal ( per això de ser una mica dreta !!!)

Al final, deixem la nostra firma, com sempre superflua i que demà ja no existirà, però que avui ens fa flotar d´alegria, al veure com podem interaccionar amb el medi formant part d´ell mateix, com deia aquell ...... BE WATER MY FRIEND ..... BE SNOW diria jo !!!!!

A LA MUNTANYA HI HA ARMES !!!!

2011-02-27T23:57:00.001+01:00

Avui neva als Pirineus, però ens és igual, tenim plan B ( xq desprès diguin que els de l´EGAN no ens ho currem !!!) hem pensant en anar a Vilanova de Meià de baixada, buscant la ...... Roca Calenta ( que ningú malpensi que no es cap dona !!!).

El sector escollit s´anomena, QUE BÉ QUE ENS HO PASSAREM, esclar amb aquest nom .......

Al posar el peu al terra un cop localitzat el sector i havent aparcat el cotxe, una veu com la de nostre senyor ens diu.....: HI HA ARMES A LA MUNTANYA !!! Ondia, aquesta si que es bona, començo a mirar i aquí el tenim, armilla en pecho, arma en mano el caçador del senglar ens avisa.

En aquestes que li contesto .... QUE HI HA ARVES ? , No home, no !!! ARMES, ARMES !!! ah, li dic jo ..... ALARMES !!!! (l´home deu pensar, aquest paio és boig !!!!) i desprès d´intentar que treguessim el cotxe de l´UNIC pas del que el senglar fugidís utilitzaria en cas de fugida, i que jo li fes entendre que no hi havia pas un prohibit aparcar, o que la muntanya bé que és de tots ( sempre amb educació) marxem cap a la roca ( no obstant, fent força soroll no fos cas que la confusió .......)

Primer fem la via més senzilla de la paret, un IV+ molt diferent del que estem acostumats a Montserrat, però tothom pot gaudir de la via.

Intentarem desprès el V+ que hi ha al costat, però amb poc temps per intentar-ho tots, en tot cas, el dia aquí també sembla que no acaba de fer net, ara es tapa, ara sol, bé que millor anem a dinar ja que tampoc volem tornar tarda a cas, per tant, al bar falta gent !!!! per cert si aneu a la muntanya ja ho sabeu ....... VIGILEU QUE HI HA ALARMES !!!!!

A L´HORA DEL VERMOUT

2011-02-26T23:34:00.003+01:00

Dissabte 26 de Febrer, a l´hora del vermout ( 11/11:30) comencem a remuntar les pistes de SuperEspot, no tenim presa ( a aquestes hores ja no toca !!!!), ens ho prenem amb calma ( bé el sector femení més que el masculí), però tampoc tenim res més que fer, total avui no tocava activitat!!!!

Així doncs intentem buscar el recorregut més extern de la estació, per tal d´estar tranquils, ens fiquem per la pineda tot fent zigues-zagues, per aquí i per allà, intentant esquivar els arbres que en surten al pas. No anem pas lents vaig pensant.

Un cop a la part alta, l´objectiu escollit inicialment veiem que no es factible, per horari ( ja ho diuen que s´ha d´anar d´hora !!!) però també per condicions , i com que si no ets feliç és feliç és perqué no vols, modifiquem l´objectiu, i tan amples que ens quedem !!!! busquem alguna cosa amb forma de pic, que tingui neu i que es pugui baixar esquiant i amb raquetes ....... ja el tenim.

Es tracta d´un aflorament de roques al SE de la Coma dels Estanyets just a l´W del coll de la Creu d´Eixol, de 2320 mts, i com és tracta d´un cota altimètrica i no té nom, el bategem .........PIC ALTERNATIVA , i més feliços que menjar anissos !!!!! a més el grup bé s´ho mereix ( fent història !!!)

I com diu la dita: anem depressa que és tard i vol ploure ( i avui ho ha ben encertat !!!) allà que ens llencem al fons de la vall. Per celebrar el nou cim que haurem d´incloure en les ressenyes alpinístiques catalanes, ho celebrem amb un bon Suïss a Esterri d´Anèu, que cadascú es pren com vol, i per on vol !!!!

I ara si que ho podem dir, Salut i enhorabona !!!!!

LES ROQUES MOLLES RELLISQUEN MÉS !!

2011-02-20T21:28:00.008+01:00

Avui tenim sortida de senglars, i que millor lloc que a Mediona, on de senglars n´hi ha forces .... fins i tot de 2 RODES. Trobem al Xic, esmorzant, a casa, malauradament hem despertat a la Roser ( la dona ) , i les seves ordres són clares, Xic vull que els esgotis i que els embrutis !!!!, RENOI !!! això si que és un bon marit, pista amunt, trialera avall, fang; torna-hi .... pista amunt, trialera avall, fang; no paris ..... pista amunt, trialera avall, fang ...... voleu que continui ? i vinga, i toma, i dale !!!! mare de deu que no s´acava mai, en tot cas, desprès de 24 km i gairabé 900 mts de desnivell, hem de parar...... nosaltres també tenim dones i hem dit que tornariem per l´hora de dinar .... i que tornariem sencers !!!!! però, que voleu que us digui, bé es mereix una nova visita Mediona ........això sí, aquest cop Xic T´ESPEREM AL BAR !!!!!

Per cert aquí teniu gràfica i pròximament track, gentilesa de Mr. Xic "bttman":

AMICS DE MALALTIA

2011-02-20T21:07:00.008+01:00

Diuen que un amic és per sempre, i si fa molt que no el veus "ho saps", ja que en el moment que el tornes a veure hi ha una guspira de complicitat. Si a més, resulta que la retrobada és en un entorn com és la muntanya ( el nostre món, la nostra malaltia ) i envoltats de neu ( per amunt i per avall), la cosa es massa.

Però encara es pot millorar, si resulta que aquest amic, treballa actualment amb els trineus de Grandvalira i t´ofereix, fer una volta per assaborir el que ell assaboreix cada dia, amb els gossos, amb el lliscar, amb l´entorn ..... no hi ha paraules, bé, si que n´hi ha, GO !! GO !! GO !! com si fossim de la PIRENA els gossos reaccionen inmediatament, volen sortir, còrrer, és igual qui els porti, ho fan, és la seva feina.

Però encara hi ha més, si resulta que a més a més, pots compartir aquest moment amb un altre amic ( que a més no s´esperava aquest regal), i el "disfrute" es compartit, que voleu que us digui, això JA ÉS MASSA, ÉS MASSA per a tots tres,per l´experiència, pel moment, perqué compartir, gaudir, disfrutar, xalar d´aquests moments no ho pots fer cada dia, i és per això que són moments especials, ens demostrem que som vius.

Així doncs, només cal dir que gràcies, gràcies als meus amics, als que veig cada dia i als que no, als que hi tinc més contacte, i als que esteu més allunyats, tot i això, quan us torno a veure sé que sóc afortunat, perqué puc compartir moments amb vosaltres que no oblidaré mai, aventures, desventures, alegries i problemes, però que són part de mi .... de vosaltres ..... NOSTRES !!!!!

Gràcies Xavi , per compartir la teva malaltia !!!

SORTIDA ESQUI NÒRDIC EGAN 2011

2011-02-14T18:56:00.007+01:00

Ha arribat el dia !!, després de la expectació creada l´any passat per la sortida d´esquí nòrdic ( on vàrem descobrir que l´home pot ser capaç de volar sense motor, i sense altre equipació que uns esquís i uns pals), aquest any, Carlos alias "saaal man", ha estat el major reclam publicitari de la mateixa, i així hem batut rècords amb 13 participants.

Desprès de trobar la Rabassa, fet que gairabé ens va costar un dipòsit de benzina ( jo crec que es tracta d´una estació Catalana, ja que si ho mirem, queda mes aprop nostre que d´Andorra) lloguem l´equip ( je, al Jordi potser li podrien haver regalat,segur que es tracta de les botes més antigues de tot els pirineus !!!! i quina fila !!!! for ever MILKA TEAM !!!!) i ens posem a practicar.

El profe personal que hem "contractat" ( per cert al final no li vàrem pagar els honoraris !!!!), ens monstra les últimes tendències en les modalitats extremes d´aquest esport ( tancar el ulls a les baixades, llançar-se en txus ...... que no vol dir estornut!!!) ens dóna el vist i plau per realitzar "nuestros primeros pinitos" .......
Efectivament, aquí veiem a la Salvi com fa 4 pinitos, per l´exterior concretament. Com podeu observar la manca de neu, però la presència de gel, va provocar noves modalitats d´aquest esport ( que no va ser molt ben acollida pels monitors de l´escola, tot s´ha de dir) però que va ser vàlida per al nostre grup d´experts esquiadors.

Finalment "Saaaal Man" ens va regalar una de les seves perles, res comparat amb l´any passat, on les caigudes rebien puntuacions segons dificultat i força d´impacte !!!! tot i això, el dia del FESTIVAL DEL HUMOR va ser explèndid i molt gratificant, i sempre tenim l´esperança de que al final un dia segur que acabem aprenent ...... o no..... qui ho sap !!!!!

En tot cas, si algú us diu que aquest esport es molt dur ........ potser que ho intenteu amb l´EGAN, llavors és BRUTAL !!!!!!!!

SORTIDA DE RAQUETES I ESQUÍ EGAN 2011

2011-02-14T18:51:00.010+01:00

Com cada any, l´EGAN ha organitzat aquest cap de setmana la sortida de raquetes i d´esquí nòrdic. Aquest any hem modificat el destí, motivat per la falta de neu a Catalunya, i hem anat a parar a Andorra ( ens hi haurem d´empadronar !!!). El dissabte desprès de "buscar" literalment la neu ( pensàvem que podriem fer quelcom de salvatge i lliure) acabem a l´estació d´Ordino Arcalís, per tal de resseguir una de les seves pistes ( la de la O d´Oscar, je, je) i acabar l´ascensió al cim del Peiraguils de 2702 mts (bé potser era el creussans, però que más dá !!!!).

Al arribar al pàrking d´Ordino, hi faltava l´aire, amb més gent que a la rambla el dia de Sant Jordi, hem de deixar els cotxes gairabé als lavabos de la estació, però finalment, desprès de desenvolupar una logística "inqüestionable" aconseguim calçar raquetes, esquís de randonee i taules trencades per la meitat ( que no entenc com t´ho poden vendre així Baena?), en tot cas sembla que tothom esta preparat per "la batalla de peireguil !!!".

Segons pugem, els esquiadors i surferos, som conscients de que la neu estarà en unes condicions òptimes per realitzar una baixada de "supervivència", crosta, dura, ventada, podrida, ........ bé, com diria aquell "no hace falta que dices nada más " i així arribem a cim tots junts i plegats , seguint les traces del nostre "capitán estrella" ( tot i que a mi em sembla més Popeye el Marino, veritat?).

Desprès de les fotos de rigor, fer un piquiniqui ( bé gairabé un berenar) , i donar uns petons a les nostres parelles ( que bonito!, que bonito!, per cert, a partir d´ara haurem de definir la sortida com la de "parejitas" EGAN) ens calcem els esquís uns, les taules altres i les raquetes els intel.ligents, i apa " a petarlo por Andorra".

Comencem les baixades, primer fent un flanqueig per anar a buscar les condicions menys dolentes de la neu, i quan ho trobem "zasca", paqui o palli tira palante o plantamos una mesa !!!!! no hi ha alternativa, s´ha de baixar intentant no morir i mantenint una dignitat ..... que tenim molts observadors avui.

Tot s´ha de dir, surferos i esquiadors fem un pit stop a la cafeteria per fer una cofee, i just in time, arriben els raquetistes, o sea !!!, per sense descans ( tampoc era tan bó el café !!!!), començar a desfer camí i arribar als cotxes, ara ja solitaris entre l´alquitrá de la estació.

Al final, podem afirmar que ha estat una sortida típica EGAN, i no estic pensant en els horaris, ni en les explicacions "tardanes", ni en els canvis d´objectius, NOOOOOO !!! estic pensant en les ganes que tenim sempre de broma, bon rotllo i cachondeo ...... encara que estiguem a les rambles un dia de Sant Jordi !!!!!

MONTSERRATÍ 2011

2011-02-07T13:37:00.003+01:00

Dimenge 6, com diu algú que jo sé ..... farem el Montserratí "rodant". Entre coixos, desentrenats, dopats, me duele aquí, me rajo allà, ondia que al final surt TOTHOM CORRENT !!!!!... com va dir el mateix del "rodar": equipo ? ..... que equipo ? . Com canvia la competició a les persones ( jo no dic res que sóc el primer en tirar la primera pedra !!!!!), però ...... al final encara que no ho volguem, les ovelles van sempre al mateix pastor .... i entre abraços "de machos suats" a l´arribada tothom està satisfet, .... fins i tot el HOMER ( nou membre dels trabucaires ..... i aquest si que no es queixa !!!!!!), així doncs a gaudir de les fotos ( que he fet mentres corria ....... que lo sepas !!!!)

QUI ÉS L´ÚLTIM ?

2011-02-07T12:11:00.008+01:00

Si els ingredients són, hivern, sol, 10:00 del matí, escalada esportiva, aprop de cotxe ....... la recepta dóna com a resultat ESCALADA MASSIVA ALS GRAUS.

Aquest dissabte voliem fer quelcom ràpid amb el Baena, ja que el dinar de familia era inexcusable, i a més tenia l´encàrrec del pastís ( del qual em tenia que beneficiar jo més tard) i ja que amb el menjar no és juga, doncs a graus que marxem amb corda arnés i ganes de pujar.

Per escalfar uns cinquens, Tsunami sobre Bono 5c i Atac Sioux 5b ( potser 5 estaria millor), i a continuació anem a la placa del cinqüentenari, a fer dos 6a, sense nom.

El primer d´ells, a l´entrada, em fa pensar que m´he ficat en un jardí que no toca, però desprès d´alguna indicació amb una presa invertida que no veiea, pinta millor, ara que el canvi de grau es força notori.

Desprès ens hi fiquem a una via que ja l´havia probada fa uns dies, i aquesta l´encadeno amb més ganes que l´anterior, serà que el cap té molt a dir, veritat ?

Total que deixem al col.lectiu trepaire, buscant vies lliures ( ardua tarea ) i nosaltres marxem ben contents per l´estona que hi hem estat, i sobretot pel dinar que ens hem guanyat !!!!!!

ESQUIADA EGAN, 22 ANYETS DE CENTRE

2011-01-31T19:38:00.007+01:00

Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys ...... Així hauria de començar el relat del que ha estat la sortida d´ESQUÍ ALPI EGAN 2011 ( tot i que ens haurem de plantejar seriosament que es digui SORTIDA FREERIDE EGAN, ja que hi ha més d´un espècimen que només trepitgen les pistes per anar a la Cafeteria !!!!!). El dissabte 29 l´EGAN complia 22 anyets, i com a regal nevada el divendres nit, que va fer que ens endinséssim a LA TORMENTA BLANCA " nunca jamàs vivida ( que diria algú que jo sé)". Sort de la nostra flota de vehicles, sobretot del FORFI TRACTION ALLROAD, que va deixar "a la cuneta" a més d´un !!!!!

En tot cas, dos dies "radicals" de baixades per dins i fora pistes, buscant sempre el pam de neu verge per "firmar" i que va aconseguir que el dissabte anéssim a dormir ben plans (desprès de los bajativos, corresponents) i amb les cames ben "calentetes". El diumenge, desprès de l´esquiada, un brindis amb cava dóna per finalitzada aquesta sortida que ens ha respectat en lesions ( aquest any zero patatero), i que ens ha deixat amb ganes de més !!!!!!, així doncs ja contem els dies per a la pròxima ...... tranquils que només queden 360 DIES !!!! Una abraçada a tots els assistents i BONA NEU !!!!!

ELS SALVATGES DE L´ESPLUGA

2011-01-23T12:33:00.029+01:00

Ara fa un any ens presentàvem a l´Espluga Calba a fer la primera rogaining de l´equip CIC. Enguany, no ho hem fet amb aquest nom, ja que la base de l´equip ha estat una altre, els Trabucaires, encara que potser ens haurem de modificar el nom, Els Salvatges, ja que aquest any el nostre lema ha estat " a través" , bardisses, garrics, pins caiguts, i la flora característica de la zona que ens hem dut a casa en forma d´esgarrinxades, punxes, i altres "tatoos" silvestres. Tot començava segons el planejat, no fer cas a la tàctica que havíem estat 15 minuts confeccionant, fet que ja feia preveure el resultat. Havíem decidit que al principi no correriem, doncs no estava "el equipo" en el seu millor moment físic, per tant fem el que toca "CÓRRER". Som un grup que ens portem la contrària continuament!!!!, però tot s´ha de dir, per tal de tallar el ritme vàrem parar a pixar als 5 minuts ( aquí si que la tàctica va funcionar !!!). El Txema que era novell en aquesta disciplina, el teniem lligat en curt, no fos cas que ens surtis per potes!!, i als 18 minuts ja trobàvem la primera balissa ( de les 13 que vàrem aconseguir). Així doncs, el rimte era prou bo i les balisses s´anaven aconseguint, FINS QUE, va arribar la balissa 81 !!!!!!! menció especial per aquesta balissa, que va estruncar les nostres expectatives de millorar el resultat de l´any passat. Massa temps ens la seva recerca, va impedir que poguessim tancar el cercle que teniem previst ...... no fariem la 99, que era el nostre objectiu, PERÒ, al mal tiempo BUENAS BROMAS !!! i així desprès de 5:48:44 arribavem a les fosques a l´Espluga Calba, on ens esperava un bon rostit de senglar ( aquí sí que vàrem ser campions !!!!!!) i es que cadascú domina el que domina !!!! i l´any vinent ....... no correrem, seguirem la tàctica, i l´Òscar no anirá al devant !!! ............ si ja, i a més guanyarem la rogaining !!!!

RACONS PER DESCOBRIR

2011-01-18T08:23:00.007+01:00

Moltes vegades ens deixem portar ...... que no ha nevat, que hi ha molt poca neu, ...... no és mentida, és veritat, però cada vegada més penso que la experiència, les ganes, "l´olfacte" que jo li dic, et permet gaudir de dies, de jornades que tot i que les condicions no siguin les millors del món, fan que l´experiència sigui inoblidable. I aquesta ha estat una d´elles.

Arribem a Tavascan ( 1720 mts) el dissabte a la nit, 22:00, la Salvi, el Toni i jo. Diumenge ens calcem els esquís a les 9:15, poca neu, dia clar, sense aire. L´objectiu la Coma del Forn de 2683 mts, és a dir uns 1000 mts de desnivell ( 1298 mts reals ). Sortim tranquils, sense presses, superem a un grup de pujada ( amb raquetes i esquís), hem decidit anar per la vall de Mascalida, i a prop del llac del Diable ens creuem amb un grup que baixa, ( fan un curs de mitja muntanya, saludo al Masdéu). Des d´aquí fins al cim, sols, només interromputs per la visita d´un isard al Cim ( 12:35) una mica boig, com nosaltres suposo, però per altre banda, un regal, mai havia vist un animal com aquest córrer i voltar sense cap tipus de por entre nosaltres. La baixada per gaudir en uns trams i per "sobreviure" en d´altres, però en definitiva ........ UN REGAL, esperem tenir varis aquest any !!!

NO DISPAREN !!!!

2011-01-17T18:07:00.008+01:00

Algú sap com són les figues del Papiol ? amb aquesta pregunta comencem la ruta d´avui dissabte ..... pel que fa a la resposta parleu amb el Jordi.

La sortida tampoc buscava res en especial, sortir, rodar, i anar per un paratge diferent de l´habitual, en el meu cas podríem incloure, no tornar massa fos ( ja que ara fa dies que no surto en bici). En tot cas l´objectiu era fer alguna cosa ràpida i que físicament ens "posses les piles".

En aquest sentit vàrem programar una sortida amb pujades i baixades, i fer el màxim de desnivell en el menor temps possible, coses de dinars !!!!!! Així doncs sortim de l´estació de Renfe del Papiol, i ens dirigim cap a les escletxes ( zona d´escalada). D´aquest punt anirem fins al Turó del Tano ( zona de caza !!! al suelo !!!), baixarem a Valldoreix i pujarem a l´ermita de la Salut i al Puig Madrona ( 337 mts) per acabant novament a l´estació de la RENFE, 20 km en total, uff, uff.

El dia acompanya, tot i que fa una mica de fresca a l´obaga, a més desprès del bocadill a l´ermita de la Salut agafem una mica de fred, així doncs toca pujar ràpidament al Puig Madrona, punt on ens trobem a tots els "beteteros" de collserola !!! ( renoi quina gentada). Des d´aquí magnífiques vistes de la contrada, de Sud a Nord, 360º. Per cert, aquí pensem en la pròxima ..... creuar Collserola de punta a punta, o qué ?

TARDES D´HIVERN

2011-01-17T17:51:00.006+01:00

Tot i que sembli mentida, encara queden tardes que es poden aprofitar per fer "roca de la bona", és a dir, via llarga, encara que no lluny del cotxe, ràpides i curtes, per això de no baixar a les fosques ( tècnica habitual de la cordad, per altre banda).

Així decidim anar a ver la via de l´Avi Trepador, a la paret de la Codolosa, 85 mts, V . Via amb tres llargs de més a menys ( IV+, V, V). Com serà que fins i tot les cabres es sorprenen de veure humans per aquests indrets, i esclar, ens llencen unes pedretes de benvinguda ..... que boniques elles !!!!

Bé, amb algun que altre problema d´ubicació a la paret, acabem per entrar a la via, amb una molt bona temperatura ambient, fins i tot calor podriem dir, encara que el xic d´aire que fa, ens frena per quedar-nos en maniga curta, qui ho diria que estem a l´hivern !!!!

I al final recompensa, entrepà del bueno per recuperar forces i agafar la baixada amb més ganes (dos ràpels: 1x55 + 1x30 ), i ja que som aprop de l´area de la salut, un cafetonet per gaudir de la tranquilitat que dona la roca, ara i aquí si ho podem dir, ho tenim tot sota control, veritat Jordi ?

FUM, FUM, FUM ..2011

2011-01-02T19:12:00.011+01:00

I vet aquí que ja n´ha passat un altre. Nadal, St. Esteve ..... cap d´any ...... el 2011 !!!, nous projectes, noves fites, noves companyies, tot per escriure i res per oblidar ..... tot el viscut ha estat de profit. Aquests dies són per passar en familia, és així, i és bó que sigui així, aquestes festes fan que ens afloreixi aquest sentiment de pertenença als teus, que no ets tu sol al món, que sense ells no series qui ets, pares, germans, sogres, cuñats, la parella ....... et fan tornar al món real, a aquell que cada cap de setmana intentes enganyar visquent aventures inolvidables.

Però la "droga" es massa forta i nosaltres massa dèbils, i és per això que necessites, encara que sigui un matí per aquí i un per allà, tornar a assaborir l´adrenalina de sentir-te en risc, accelerant la respiració, superant aquesta por i que un cop superada et fa sentir fort, i orgullós de tu mateix i penses que amb aquestes ganes, el 2011 encara serà millor que aquest 2010 .......i que no hi ha res que no poguem aconseguir !!!!!

Esperem doncs que les lessions, la meteo, el cos i el material aguantin ...... perqué volem més i millor !!!! i la primera passa ja l´hem donanda. A tots aquells que heu començat ...... tranquilitat, paciència, que al final amb ganes tot surt .... i per aquells que ja en portem uns anys, no defalliu , encara queden moltes de muntanyes que pujar, barrancs que baixar, esquiades que gaudir i escalades a realitzar.

Així doncs, des de l´ombra, us desitjo un bon 2011 (y yo que lo vea !!!), que segur que entre tots ho aconseguim !!! i com deia aquell proverbi chinès :

Si te caes siete veces, levántate ocho.

ERES COMO UNA ESPINITA ......

2010-12-15T17:03:00.006+01:00

Ara fa uns mesos, amb el Toni, desprès d´una nevada increïble per les dates a les que estàvem , vàrem intentar ascendir el Pic d´Arcalís de 2776 mts (piulada CIM I NO ENS PODEM QUEIXAR), però a mitja cresta ens vàrem veure obligats a recular, i no es que anessim de cul, les condicions meteorològiques eren adverses i la carena cada cop es complicava més i més, tocava retirada.

Aquest diumenge, recordant objectius pendents, em va passar pel cap novament aquest pic, i per allò de treure´s "la espinita clavada", .... l´equip es va reforçar amb el Xic que venia amb forces renovades ( vàrem fer lo propio a una fleca d´Ordino), i amb l´aprovació de l´equip, ja teniem objectiu i aquest cop el resultat va ser .........

VALOR SEGURO

2010-12-15T16:48:00.006+01:00

La sortida prevista de l´EGAN era anar a Viella, per tal de gaudir d´una zona encara amb força feina per a nosaltres, però les últimes noticies donàven neu dura a fora pistes i escasa !!!! i com diu la dita, ir por ir ..... total que change in my mind !!!! anem a allò segur.

Considerem que Andorra té prou opcions per fer i desfer, pistes, pics propers, i recorreguts coneguts. El dissabte anirem cap a Grau Roig, hi ha varies opcions, però segons arribem només en veiem una de factible, el Montmalús, que per a nosaltres ja és un clàssic ( cada any acava caient, ves quina cosa !!!).

Avui però les condicions no són per tirar cohets, poca neu, dura ( i encara sort !!!!!) però veient com estan les pistes ........ potser encara ens ho passarem millor que els "paganinis", renoi quines voltes dona la vida, fa una setmana qui ho hagués dit !!!!!!

Tot i això, hem apostat a "caballo ganador" ja que per les contrades, allà per on mirem tot està pitjor que la nostra el.lecció ( per alguna cosa l´experiència és un grau, no ?) i així gaudim bonament del que tenim, i a més sembla que la neu per a la notra baixada encara la trobarem prou bona ( creuem els dits !! ).

Entre els cinc, destaca el Txema, que no va amb esquís, així la baixada la fa "volant", ja que per això de no ser l´últim va CORRENT, animallllllll que llevas las raquetas !!!!! mare de deu quin superpapa !!!!! Al final 800 mts de desnivell que "nos saben a glòria", i és que el que no és feliç es perqué no vol !!!!!

OLESA TERRENY DE PEDALADES

2010-12-08T20:22:00.011+01:00

Avui s´acava el pont, i cansants de buscar emocions lluny de casa, ens hi hem quedat, que com a casa enlloc. A més podem fer descobrir racons nous a l´Ivàn, el Sergi, ..... s´han fixat 3 hores d´activitat ( que ens coneixem !!!) i per tant farem puja i baixa, baixa i puja i torna a pujar i a baixar, a lo montaña rusa.

Sortim d´Olesa desprès de fer els "encàrrecs", i ens dirigim cap a Can Puigventós, pel Coll d´Oriol, per tant només toca pujar...., sort que les vistes de "ca la Montse" són "estupendas" que diria aquella, i fan passar la suada millor.

A Can Puigventós decidim anar a Sant Pere Sacama, per fer una mica més de baixada i pujada, vamos .... de sobrats, i un cop a Sant Pere Sacama, tornem a Can Puigventós pel mateix camí, com que ja el coneixiem ..... així no ens perdrem !!!!! ( i s´ha de complir horari).

Ja que tenim un xic de marge, baixarem novament fins a la pista que ens porta al Pla del Fideuer ( que us preguntareu el xq del nom ?) doncs ...... encara quedarà sense resposta, cosa de la guia autòctona contractada, que ho desconeix !!!!

Així doncs, desprès d´una nova pujada " que es deixa fer", arribarem al pla del Fideuer on tocarem retirada, ja que encara queda netejar bicis i fer un "algu", sense posar-nos nerviosos, vale ?
Al final doncs, uns 24 km ( un xic menys xq algú no parava de donar voltes com un hamster), per terres olesenques, on les roselles són paparotes, els cacarocs les flors dels mangraners, .... i on dir que fulanito/a és un "flica", vol dir quelcom més que ser un mata mosquits !!!!! oi Àfrica ?

CLIC I CAP AMUNT !!

2010-12-07T23:45:00.012+01:00

Desprès de tornar de Benasque amb més pena que gloria, hem decidit anar avui a escalar un xic, sense complicacions, a "deixar-nos fluir", finalment Montserrat, sector Mama´s and the Papa´s, i desprès de la jornada, m´han vingut al cap algunes frases ...... aquí us les deixo :

" En la escalada el cerebro es el músculo más importante" Wolfgang Gullich

" Si todo está bajo control es que estás escalando demasiado lento " Mario Andretti.

" No hay rocas descompuestas, sino alpinistas inexpertos " Georges Livanos

"El mejor entrenamiento consistía en ir al pub, beber 5 cuartos de cerveza y hablar de escalada" Ron Fawcett

" Si el teu cap fa clic, i l´únic pensament és pujar, hi pujaràs !! "
Oscar Màrquez

" Hay dos tipos de hombres en el mundo, los maños y el resto" Iván Gil

UN TASTET

2010-12-07T10:00:00.003+01:00

Per devant 5 dies d´activitat, la PURISSIMA !!!!, condicions de neu als pirineus, possibilitats de fer aixó, allò, una mica de tot. No obstant la previsió ja ho deia, millor dia el dissabte, però....... qui sap potser la flauta sona. Dissabte l´objectiu era el Gallinero, 2734 mts, cim que ja s´ha convertit en un clàssic de l´inici de la temporada. Et permet fer una ascensió sense complicacions, i també valorar com tenim el "pati" d´esbarjo.

El diumenge és "otro cantar", neu a "doquier", plan B, roco de l´Escola de Benasque, encara fem feina, a la nit tenim aniversari feliç, aniversari feliç ( l´Africa ens fa anys), ho celebrem, i ja que a l´endemà pinten bastos ..... FESTUCA AL PUB CHEMA !!! fem uns dancings i "al sobre". Dilluns .... pluja, THE END BENASQUE, marxem cap a casa, podrem fer més feina que no pas aquí, així doncs com diuen .... fué bello mientras duró !!!!!

PEDALEJAR O MORIR

2010-11-30T18:22:00.008+01:00

Avui anem a Mataró, a la XIX CAPGROSSADA 2010, i aquest any a més és la primera que la fan amb ROADBOOK ( llibre de ruta en la nostra llengua),i tot i que coincideix amb el dia de les eleccions....... "que se quite la política" on hi hagi una bona botifarrada.

La història és consisteix en fer aproximadament 30 km ( si l´encertes !!!!) amb la lectura d´un llibre que et va "cantant" les cruïlles, amb distància parcial i total, de forma que sense estar marcat puguis encertar el recorregut correcte, per tant s´ha d´anar treballant la lectura al llarg del pedaleig ( per altre banda dos activitats que plegades són perilloses, o que li preguntin al noi que va sortir volant devant nostre !!!!!).

Tot i que 30 km, sembla que no hagin de ser masses, finalment es tractava d´un recorregut molt trencacames, pujades i baixades, per corriols majoritariament, per terrenys amb força sorra, i moll, "vamos un festival", tot això, barrejat a primera hora amb una Tª externa que feia les delicies dels nostres mugronets......frío, frío.

Tot i els errors de lectura, fred, cants eclesiàstics, i d´altres menesteres, finalment l´objectiu era clar ....... arribar al cotxe !!!! i a ser possible amb una botiffara a la mà, i mireu si ho vàrem fer bé que ........ ENS VÀREM ENDUR TRES DE BOTIFARRES !!!!! ( dos de menjar i l´altre al damunt,ben posadeta, EP !! que es tracta del cansanci, no malpenseu ... que os he pillao , je, je !!!!) però com diuen: Olé Nosotros i que nos quieten lo pedaleao !!!!!!

PEL FRED, SOL SOLET

2010-11-30T09:46:00.006+01:00

Una trucada, dos paraules, PUC VENIR !!. Ja hi sóc, enjego la maquinaria grisa ..... que no sigui difícil, disfrutona, que serveixi per treballar llargs, bona roca, treball de reverso, amb ràpels, més d´un !!!, accès ràpid, ....... vies als gorros ( cremallera, pasta, pàrking), vies a agulles ( aproximació, retorn, fred), ....... mmmmmhhhhhhhh, no serà nova però ho podem provar, Can Jorba, vies Sol Solet, Escabroni Escapullini, ...... bé ho decidirem quan hi siguem.

9:00, Dissabte, esmorzem a casa, un bocata, de tot una mica, pernil dolç, xoriço, el que hi ha. Un Café amb llet, xerrem, no tenim presa, fem una mica de temps, la roca encara romandrà prou fresca !!!! i en aquests dies de tardor/hivern a casa s´hi està molt bé !!!!!

Sortim de casa cap a Can Jorba, animats continuem xerrant ( d´això en sabem més que d´escalar !!!), i arribem al pàrking on ja repiquen els mosquetons, els cascos de la gent que ha arribat abans que nosaltres. En les mirades s´hi veu l´inquietut de l´impaciéncia, del qui vol començar abans no li prenguin la via escollida. Nosaltres no som menys, ens equip depressa, ens equivoquen ( 1, 2 , 3 vegades !!!!), STOP, no cal còrrer, avui no serem els últims.

Preparats sortim a fondo, al arribar a peu de via .......... ja hi ha gent !!!! però van a fer la Bego-Kush, que trepitja l´Escabroni, cap problema ens ficarem a la Sol Solet, disfrutarem igual. Sortim entre les ombres, encara freds, la roca ens rep amb la mateixa fredor de la rosada, encara no estava preparada per rebre visites, el primer llarg es fa "extrany", potser per ser el primer, però a continuació ........ toca disfrutar, el sol, la roca, les vistes, qui vol estar en un altre lloc ? .... nosaltres no.

No correm, al final no tenim presa, i en gaudim, ho assaborim, ho disfrutem, riem i fem conya, al cap d´amunt, fem una coca cola negra, amb quicos ( el nostre aperitiu), encara hem de trobar la R per baixar, esta amagada, però amb l´altre cordada la localitzem, toca baixar, però amb un primer ràpel d´ingravidessa, que si no te l´esperes ......... riem, és agradable veure com el company baixa amb aquella cara d´alegria, de sorpresa, del desconegut descobert, com si encara fossim nens, descobrint allò prohibit, ...... i qui dubta ...... no sóm encara un xic nens ?

MAI NEVA A GUST DE TOTHOM

2010-11-23T19:43:00.005+01:00

Diu la dita que mai "plou" a gust de tothom, en aquest cas però podríem dir que no "neva" a gust de tothom. Si bé la previsió de la meteo era clara, dissabte nevades i diumenge clarianes, per allò de ser d´Esparreguera, Taure i de l´EGAN, no hi havia canvi ni d´activitat ( i mira que si haguessim portat els esquís) ni de localització ( i mira que hi havia llocs !!!) i cap allà que ens hi fiquem. El dissabte el grup "d´intrepidos" el dediquem a esports d´aventura i risc, uns a escalar blocs impossibles, i d´altres a comprar ( el segon més extrem a aquestes contrades). Allotjats a l´alberg D´AINA, els 14 integrants de l´expedició ( petits i grans !!!) ens perdem la gran golejada del Barça, però que es això comparat amb estar en la companyia d´aquest GRAN GRUP D´AMICS, I DE PERSONES !!! ( olé, olé, olé !!!!). Així podem planificar el diumenge, i ja que la cota de neu es prou baixa, ens decidim per la Ferrada de St. Vicenç d´Enclar, clàssica del principat i ideal per gaudir d´una bona estona a la cara Est. Finalment doncs, dins d´un marc incomparable d´alegria, bromes I SOROLL, MOLT SOROLL, ENCARA DIRIA MÉS.... MOLTÍSSIM SOROLL ( hay alguién Mario ????), finalitzem la ferrada per iniciar una altre aventura ..... tornar a casa. Gràcies a tots per la vostra companyia, si ets de l´EGAN, ets amic !!!!!

SOBRE RODES

2010-11-14T20:47:00.016+01:00

7:30 del matí i estem a Berga, destí Santpedor (on hem deixat un cotxe a les 6:00 del matí), distància 55,8 km, desnivell + 949 i -1.291 ( esclar Berga és més amunt que Santpedor, no?). Avui la intenció és clara, arribar a Casserres (17 km) que és on està la botifarrada !!! la resta de propina, je,je. Comencem amb l´obejctiu de no vendre el blat ..... i com aquell qui diu arribem al kilometre 30 fets uns chavals. Tenim problemes amb la cadena de l´Ivan ( no la d´or, l´altre) i a les pujades li queda clavada, però res que no puguem superar amb la "cabezoneria maña". El dia acompanya, i el que abans era frescor, ara és calor, el que abans era gana, ara es "gula". No vegis quines parades, és més a la botifarrada, cigaló del mono !!!!! això si que treu el fred !!. Finalment comencem a intuïr la població de Santpedor i ens llencem al spring ( la nostra tàctica era atacar al final), sort però que entre amics no hi ha competició ...... bé, avui no !!!! Per cert per si no ho havia dit, es tractava de la XXVI Berga-Santpedor, l´any vinent hi tornem ...... per la botifarra !!!

2 MILLOR QUE 1

2010-11-13T22:26:00.008+01:00

La memoria, com sempre, juga alguna que altre "sorpresa". Ara feia dies que tenia un cert "antoju" per anar a escalar a l´agulla de l´arbret, exactament desconeixia el motiu, però de l´agulla en qüestió volia fer la via OM MANI PADME HUM, a més de per la via, per les vistes de la zona d´agulles. A més després d´anar llegint ressenyes la via AITOR també em feia molt el pes, per tant mirariem de combinar ambdues.

I el que segons les coses, segons ens aproximem a l´agulla començo a recordar tenuament el record d´una ascensió amb el Toni Mena i el David que també quedava per la zona. Que si aquí que si allà, i com molt bé podeu suposar ...... efectivament, l´escalada havia estat a l´agulla de l´arbret ( és que hi ha agulles que ens criden !!!!). Sort que aquella vegada vàrem fer l´agulla per l´aresta brucs ( cerda-riera) !!! i avui trepitjarem nou terreny d´aventura.

Avui som 5 intrepidos forajidos ( bé lo de forajidos casi que no), i ens repartirem en 2 cordades, una EGAN ( Daivid, X.Elvira i el que escribe) i l´altre formada per X.Baena i Pablo ( tocallos del sector de la formació - o desinformació diria jo !!!! -). El dia tot i que bó, ve acompanyat d´aire, i això fa que la sensació tèrmica sigui "frescota" que diria aquell.

Tot i això, ens repartim els llargs de forma equitativa, i desprès de realitzar la primera via ( per a nosaltres la Om, l´Aitor per l´altre cordad) , i del ràpel que ens deixa novament a la cara Est, ens hi fiquem novament a l´agulla ( per nosaltres l´Aitor, la Cerda-Riera per els companys ). Amb menys vent que a primera hora, però amb més gent, tornem a "trepitjar" el cim de l´agulla, ara ja toca acomiadar-nos, sniff,sniff ...... espero que m´enrecordi d´aquí uns anys d´haver escalat a l´arbret, en cas contrari ...... tornarem a disfrutar !!!!, que això si que no s´oblida !!!!!

LO VEO MUY NEGRO !!!

2010-11-11T18:55:00.008+01:00

Ara les tardes ja no són el que eren, la tardor porta colors a muntanya, fulles al terra, un caliu de recollida, de ser casolà, però quan toca entreno ..... dos tazas !!! s´ha de passar fred, s´ha d´acabar a les fosques, s´ha de ser previsor !!! i si a més l´entreno va enfocat a de cara a fer 58 km en btt per muntanya, doncs ....... EFECTIVAMENT s´ha de ser una mica masoca !!!!

Per tant, la solució és clara, quedem el més d´hora possible, això són les 15:30 i apurarem fins el màxim possible, aixó és mentida !!!, ja que al final apurem més del que és possible. Avui el repte són dos, una fer el máxim de kilometres per "apallissar" les nostres cames i fer que la "tortura" de diumenge no sigui la única de la setmana ( així pensem que no serà tan dura de superar, beneits de nosaltres), però a més a més s´ha d´arribar a una hora suficientment coherent per fer unes "tortil.lies españoles", que aquí el menda lerenda té com a repte fer-ne 4 per avui a la nit ( algú va dir que no sabía fer-ne ???? doncs s´ho menjará amb patates !!!! - mai millor dit -).

Són les 18:30 i fins i tot els ratpenats porten frontal, així doncs ja portem el frontal fa una estona(per fer veure que veiem un xic més, coses de la psicologia), però finalment arribem a casa sencers però amb un xic de fred al cos, i no hi ha millor manera de fer passar el fred que enjegar els fogons de la cuina i A COCINALLLL !!! com deia la cançó: siempre que llegas a casa, te encuentro en la cocina, con la cara llena de harina y las manos en la massa !!!!!!!
Valga´m dir que m´han sortit unes "tortil.lies" rodones ( llàstima que no us arribi l´olor !!!), per cert ..... una y no más santo Tomàs !!! ( les pròximes seràn del carrefour !!!)

ESCALADA SENSE MOTOR

2010-11-07T17:36:00.012+01:00

Quan en escalada ens referim a escola d´hivern, no vol dir que hem d´anar amb bufanda i guants a escalar, vol dir precisament que les plaques queden orientades de forma que els hi dona el "solecito" i per tant s´hi pot gaudir, plenament del matí.

Buscant, buscant , a Subirats s´hi donen aquestes característiques. Es tracta d´un sector obert fa temps per el grup de muntanya de Sant Sadurní, perfecte per a nosaltres, ja que avui busquem proximatat, sol, i canvi "d´aires".
Així doncs, estudiem la zona i comencem per "Full oberture", un quart per escalfar ( ja que el sol encara no ho fa) i que no suposa cap problema per a los "tri escalattori" del dia d´avui ( l´Africa avui li donem descans, li toca ser reportera !!).

Tot seguit passem a "un encuentro" ( con un martini !!! diria algú del grup) ja que comença a respirar la idea d´anar a fer un "vermutillu" ( la reportera se aburre !!!). Però el sector masculí fa oidos sordos i proposa fer el V+ que hi ha al costat, "papa vui ser torero" ( i no s´equivoca l´albert plá), resultarà segurament la via més bonica de les que farem avui, sobretot el sector superior de la via.
Aquest tros ja demana més colocació i físic, però tant la Salvi com el Jordi, demostren l´esperit de lliuta i combaten amb mans i peus ( amb cul i pits no es pot combatre res !!) el petit desplom que s´ha de contrarestar, i en un 2 x 3 ... botifarra de pagés, ja la tenen !!!.

I com que ja estem valents, i ens hem fet toreros, i veurem martinis i fa sol !!!!, doncs ens fiquem a un 6a que pinta "guai", "Que te falta" es diu, doncs home desprès del primer pegue jo li diria que posarme ales i volar. En el xapatge de la tercera chapa ,en el pitjor moment "zasca la gravedad" i ja em veieu al costat del jordi comentant la jugada " crec jordi que era més a la dreta, veritat?" ups !!! quina volada !!! I SENSE MOTOR !!!!, però al segon pegue la montem, coses que per altre banda ja va pronosticar en Murphy : Si alguna cosa pot anar malament, ANIRÀ PITJOR !!!! sort de la meva cinta express de la SORT, cap rascada nen, cap rascada !!

TRABUCAIRES + 1

2010-11-01T23:21:00.011+01:00

Amb una trucada et canvia el finde, (a mi em va permetre anar a realitzar la cursa del Senglar a Mediona), aquest canvi va provocar que pogués despertar al Jordi que s´havia passat amb això d´enderrerir hores pel canvi horari !! i aquest canvi va provocar que poguessim estar tots tres a la cursa del Senglar.
A Mediona el sol surt minsament, però tota la nit de pluja fa presagiar un recorregut "fangós". Avui igual que a capellades, el Txema també s´ha afegit a la festa, bé prou feina tindrem si el podem seguir uns metres !!! ( peazo zancada que tiene el mozo !!! ) el pròxim dia li posem pedres a les bambes !!!!
Però com diu la dita: si no puedes con el enemigo unete a él, i estem en negociacions per donar-li una plaça dins dels trabucaires, això si Txema, l´equipament l´has d´unificar, no pot ser això de venir d´incògnit !!!!

Al final resulta que tenim copa ( de coca cola !!!) i trofeu ( entrepà de botifarra ), la foto mostra el nostre nerviosisme per no saber estar en el podi, és que lo nostre és participar ....... i sortir vius !!!!

Classificacions

Així doncs, esperant resposta de la nova promesa de l´Anoia ( Txema veus que et dono peixet) i pensant en això de còrrer, em paro a recordar aquelles grans paraules del sabi : SI TENS PRESA, .... SURT ABANS DE CASA !!!!!!

SI BREVE.. DOS VECES DURO

2010-10-30T23:03:00.000+02:00

Ara fa dies que no sortim amb bici, amb això de les curses, l´escalada, la feina, el canvi d´horari ..... bé que tenim la bici una mica "aparcada" i mai millor dit. Avui però, la meteo ha volgut que desprès de descartar l´escalada de la roqui, ens enrecordem de la "màquina". Com que tenim Olesa, Esparreguera, Collbató, El bruc, molt vist ens endinsem a terres anoienques, i per això busquem algun itinerari que sigui interessant. Al final ens dirigim cap a Montbui, i posats a fer alguna cosa curta ( a l´endemà el Jordi i l´Ivan corren la Cursa del Senglar ) doncs volen quelcom "light", i com que em deixen escollir l´itinerari, doncs els hi foto en una "botifarra" de cal deu, ja que pugem la Tossa per la seva cara nordoest, ahi es ná !!!! Desprès cap a la Censada falta gent, i un cop aquí , xq no arribar-nos a la Fou ?, total aquest "xiquets" tampoc em diuen el contrari !!!! doncs vinga, pim pam toma lacasitos !!! Finalment però no els puc enganyar més i l´Ivan talla "la descoberta" a Tous, d´on tornarem per carretera a Igualada. Al final 30 km prou interessants, a la pròxima em torneu a deixar a mi escollir intinerari !!!! ..... sempre fàcil, no ho dubteu !!!!

FENT EL PREHISTÒRIC

2010-10-25T22:43:00.004+02:00

La pregunta acostuma a ser, perqué pugem muntanyes ? ...... i no té cap resposta a priori que sembli coherent, però si ens preguntessin ..... perqué corres ? potser aquest cop podriem dir que per fer el "prehistòric" per fer el "neardental", que vindria a ser com ara afirmar que fem el "mono".
Si per exemple analitzem quin objectiu té fer 16 km, amb uns 500 mts de desnivell per pujades com la "del gas" ( no sé si té a veure amb la relació escatològica que provoca al veure el que has de pujar) doncs molt inteligents no ho semblem, com a mínim els de la prehistòria corrien darrera un mamut !!!

Tot i això ens ho prenem amb prou humor, fins i tot agafem publicitat de pròximes curses de la contrada, manda coj..... que diria aquell !!! encara anem coixos per l´arribada que ja en volem més.

Sort que n´hi ha que saben d´aixó de DISFRUTAR, i al seu ritme i amb alguna que altre "maniobra" fraudulenta, aconsegueixen el premi a l´esforç, UN BON ESMORZAR !!! això si que és un bon premi !!!

S´ha de dir, que la cursa ha estat tot un èxit i que la organització s´ho ha currat mooolt en aquesta primera edició de la Neardental, espero que a la pròxima no s´hagi de "bufar" tant, eh Toni ?Per cert, de la colla de "neardentals" de l´EGAN, el Txema es porta el premi al més ràpid en la "búsqueda del fuego", felicitats "ANIMALLLLL".

ESCALAR ES COSA DE NENS

2010-10-17T21:39:00.012+02:00

Avui toca roca, tranquila, de la que et fa recuperar els ànims, desprès de la "maxacada" d´ahir, necessitem fer una "recuperació activa", per tant ens anem al sector del Ghandi ( foto kpujo) on podrem gaudir del dia, i a més ja que l´Iván vindrá amb la família, tenim a tocar el jardinet. Comencem desprès de la ingesta d´unes "porras" amb xocolata ( hi ha dies que la vida t´ha de tractar bé, no?) i a les 10:00 ja estem a la placa. Tenim pau i tranquilitat, degut segurament a que de totes les zones pròximes és la que té ombra !!!! ( això fa que despertem els nostres instints !!), així comencem per la dreta de la placa, i anirem escombrant totes les vies fins a l´esquerra, on el Jordi s´estrena amb vies de 6 ( que diria una escaladora ). A mig matí es presenta l´Iván and family, ja que l´Emma estrena arnés i "roca" i prou bé que ho fa, és més, ens adonem tots plegats que això de l´escalada es cosa de nens, o que li preguntin a l´emma, ..... oi que és fàcil ?? com deia la cançó del dia : que gane el jordi, que pierda .......la africa !!!

TRABUCAIRES NON STOP

2010-10-16T21:03:00.006+02:00

Quan al Jordi i a l´Ivan els hi vàrem proposar fer el rogaining del Vi ( su primera vez .....), suposo que van pensar, Guai !! un "correbars" per diferents cellers del Penedès a fer cata de vins !!!! Però quan expliques que es tracta d´una cursa d´orientació, on l´objectiu és aconseguir el màxim de punts possibles ( aconseguits localitzant balisses o punts de pas) en 6 hores de proba, devien pensar ....... cagada, supercagada i megacagada !!!! Si a més la organització, 30 minuts abans de l´inici, et comenta que ha plogut molt, que els camps estan com estan, que hi ha molt garric, esparregueres, esbarzers, és a dir TERRENY DE SENGLAR, doncs ho tenim clar ...... qui farà de senglar ? Al final però, una experiència molt positiva per a tots, i per a nosaltres també !!!! Ara ja tenim un altre objectiu, sona raid de muntanya ? TRABUCARIES carregueu les armes !!!!!! ( mireu que no tinguin fang de la rogaining que encara us petaran als morros !!)

Proximament video !!!

MONTSERRAT SALVATGE

2010-10-12T18:43:00.011+02:00

A Montserrat sempre hi pots descobrir un racó nou, tot i la pròximitat, tot i haver-hi estat 1001 vegades, tot i que sembla que la seva extensió sigui reduïda, sempre et sorprèn. Avui toca la zona del torrent dels Cargols i Torrent del Lloro, just davant de la cova de l´arcada, i els podrem combinar, ja que un queda al costat de l´altre.

Farem combinació de cotxes i entrarem per la zona d´agulles, ja que d´aquesta forma reduïm el temps d´aproximació. Primer farem el Torrent dels Cargols i un cop finalitzem aquest, el del Lloro. Per combinar tots dos barrancs, remuntarem l´últim ràpel del lloro mitjançant uns esglaons a "modus" de ferrada, tot i que del tipus montserratí, és a dir "auténtico" ( esglaons i cordes, poca cosa més).

El Torrent dels Cargols és un barranc que té la seva part més esportiva al final, amb la combinació d´un ràpel de 42 mts ( balcó privilegiat de la cova de l´arcada) i una zona de foscos i caos de blocs que dinamitza el descens. El Torrent de AL LORO.... que no estamos tan mal!!! també té la major de les dificultats a l´últim ràpel de 30 mts.

Una característica de tots dos, és la gran quantitat d´esbarzers, eritjols, garrics, és a dir, selva meditarrànea que hi podem trobar durant el descens i que si no vigilem ens faran alguna que altre "firma" sobre la nostra pell o esgarraparan la nostra roba sense pietat, per això es preferible anar-hi amb roba de "guerra"!!!!.

Al final però, i com sempre a Montserrat, hem gaudit de tot un matí de descoberta, on ens hem endinsat un xic més en aquest muntanya salvatge i autèntica, on cada esgarrapada et recorda que encara existeix l´aventura de descobrir racons nous, gairabé verges i per on gairabé no hi passa ningú, ...... així tenim els braços !!!!!!!

PSICOCLIMB

2010-10-07T18:33:00.010+02:00

Ja portem uns dimecres que ens escapem a Montserrat per pujar "parets" que diuen per Olesa. I evidentment el cos es va acostumant a això de treballar contra la gravetat i desenvolupa la força i el físic necessàri. Hi ha però aspectes que no són tan visibibles, com és el factor psicològic, que és segurament el factor que cal treballar millor, ja que aquí a Montserrat és el més important.

Los "cachorros" ja comencen a ensenyar les ungles ( Cunyat a tu te les haig d´esmolar !!!), i així avui que estem a l´agulla del cinqüentenari comencen a obrir els seus primers cinquens de forma autonoma i formant cordada, per tant comencen a treballar la psicològia del qui obre de primer, comencen a ESCALAR, i sembla que es defensen amb "ungles i dents" ( això de les dents a l´Ivan se li dona molt bé !!!!).
Per altre banda, el Xavi i jo comencem a tractar vies amb més compromís i ja anem obrint 6a i provant 6b, vies que fa uns dies treballavem de forma diferent. Ara no hi ha més que obrir per sota i suar quan toca suar, i patir quan toca patir, i pujar xq no hi ha una altre solució !!!!!

Al final, som els últims en abandonar la muntanya ( com ja és habitual cada dimecres) i cadascú torna a casa pensant en les seves fites personals, uns mes contents que d´altres, uns més cansats que els altres, però tots amb un tret comú, satisfets per l´esforç i la batalla amb la roca, i ara només hi ha una sortida, continuar venint i anar sempre cap amunt, sempre amunt, suant i patint, no hi ha més, i com va dir Alex Lowe:

"El mejor escalador del mundo es el que más se divierte escalando."

Nota: Xavi ( cunyat) avui no has escalat molt, però les fotos bé s´ho valen. Gràcies !!!!